Tio Canya
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Intèrpret | Al Tall |
| Lletra de | Vicent Torrent i Centelles |
| Llengua | català |
| Creació | 1976 |
| Data de publicació | 1976 |
| Gènere | trobador |
| Empresa discogràfica | Edigsa |
| País d'origen | Espanya |
El Tio Canya és una de les cançons més conegudes del musicòleg valencià Vicent Torrent, i cançó homònima del grup Al Tall (Deixeu que rode la roda, Edigsa 1976).[1] Creada la primavera de 1976, hui en dia s'ha convertit en un himne per a diverses generacions de valencians i un dels símbols del grup Al Tall.
Descripció
[modifica]Explica una història contada a l'estil trobadoresc dels clàssics valencians.[2] El Tio Canya, és un vell entranyable protagonista de la cançó, explica a través d'una història d'humiliacions lingüístiques durant el franquisme, el procés de substitució lingüística al País Valencià a través de la història d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castellà, els tràngols del seu fill escolaritzat en castellà, i els seus nets, universitaris però monolingües castellans, i es clou amb una porta oberta a l'esperança amb els besnets del tio Canya que han retornat al valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria. Contrastant amb l'estil narratiu (primer pessimista i després esperançat) de les estrofes, la tornada constitueix una exhortació a la defensa de la llengua, dirigida amb metàfores al Tio Canya, però sobretot dirigida a l'oient. El canvi de to entre les estrofes i la tornada es reforça amb un canvi també en la música, molt més viva i amb més ús de la dolçaina i la percussió. La partitura són setze línies de pentagrama amb compàs de 3/4 i quatre sostinguts en l'armadura.[1][3]
Tot i que la cançó esmenta pel seu nom el castellà (anomenant-lo castellà i llengua castellana), en cap moment hi surten els noms de català o valencià, i només al final de la cançó diu que els seus besnets parlen com la gent del poble, la llengua del Tio Canya.
Aquesta cançó ha estat versionada per diversos artistes o grups com per exemple el grup valencià Obrint Pas, Pep Gimeno Botifarra, etc.[1] El personatge inspirà el nom d'una coneguda xarxa de Casals Culturals.[4] L'any 2012 es va realitzar una litografia amb la partitura original manuscrita per Vicent Torrent l'any 1976.[3]
2016: any Tio Canya
[modifica]L'any 2016 per celebrar els 40 anys de Tio Canya, la falla Arrancapins va impulsar la celebració de l'any Tio Canya, i a la que es van sumar la Diputació de València i més de 40 entitats representants de la societat valenciana com ara Escola Valenciana, el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor (COM), Acció Cultural del País Valencià, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, l'Associació d'escriptors en llengua catalana-PV, la Mostra Viva del Mediterrani, Valencians pel Canvi, la Plataforma per la Llengua al País Valencià, l'Associació Ciutadania i Comunicació l'Assemblea de Veïns de Benimaclet, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc o la revista Caramella, etc. Com a cloenda de l'any Tio Canya, Al Tall va actuar al Teatre Principal com a acte de tancament de l'Any del Tio Canya.[1][2][5][6]
També es va realitzar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània l'exposició “Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià”.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cerdà, Paco «El Tio Canya complix 40 i encara dubta de si tornar a València». Levante-EMV.com.
- ↑ 2,0 2,1 «Reviscola Tio Canya». Enderrock.cat, 17-02-2016. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 associats, Partal, Maresma i «La partitura original de 'Tio Canya', litografiada». VilaWeb.cat.
- ↑ «Les JERC reimpulsen els casals Tio Canya · Tribuna.cat». www.tribuna.cat. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ «Al Tall actuarà en el Teatre Principal per a celebrar el 40 aniversari del Tio Canya». Diputació de Valencia. Arxivat de l'original el 2016-11-25. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ Redacció «El "Tio Canya" reviscola». El Punt Avui.
- ↑ «Octubre Centre de Cultura Contemporània». octubre.cat. [Consulta: 30 novembre 2016].