De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La torre de San Nicolás són les restes de l'antiga església homònima de la ciutat espanyola de Coca, província de Segòvia, Castella i Lleó. Segons Julio Valdeón Baruque, és un exemple representatiu d'arquitectura gòtico-mudèjar; en paraules de José María de Azcárate tindria influències de la torre de la mesquita de Còrdova. Encara que la data de la seua construcció no és clara, és sabuda la seua existència ja l'any 1247. Té la categoria de bé d'interés cultural,[nota 1] amb el codi RI-51-0000879.[6] Ha estat usada com a rellotge i com a colomer.
- ↑ Li va ser atorgada la qualificació de «Monumento Nacional» el 1931.
- Valdeón Baruque, Julio «Las huellas del Islam en la Meseta norte». Espacio, tiempo y forma, 1, 1988, pàg. 481-494. ISSN: 0214-9745 [Consulta: 4 octubre 2014].
- Martí y Monsó, José. Leonardo Miñón. Estudios histórico-artísticos: relativos principalmente a Valladolid, basados en la investigación de diversos archivos, 1901.
- Azcárate, José María de. Arte gótico en España. Cátedra, 1990. ISBN 9788437608952.
- Hernández García de la Barrera, Ignacio. «Coca». A: Enciclopedia del románico: Segovia. 1, 2007, p. 539-546. ISBN 978-84-89483-32-3. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.