Vés al contingut

Tsimané

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTsimané
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius5.300 Modifica el valor a Wikidata (2004 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Beni i Departament de la Paz Modifica el valor a Wikidata
EstatBolívia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Moseten–Chonan (en) Tradueix
Llengües mosetenes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cas Modifica el valor a Wikidata
Glottologmose1249 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecas Modifica el valor a Wikidata
UNESCO634 Modifica el valor a Wikidata
IETFcas Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2428 Modifica el valor a Wikidata

El tsimané (chimané) és una llengua aïllada sud-americana, que segons alguns lingüistes forma la família de les llengües mosetenes. Alguns dialectes es coneixen com a Mosetén (Mosetén de Santa Ana, Mosetén de Covendo). El tsimané és una llengua de les terres baixes de l'oest bolivià parlada pel poble tsimane' al llarg del riu Beni i la regió al voltant de San Borja, al departament de Beni (Bolívia). Sakel (2004)[1] les classifica com a dues llengües per diversos motius, tot i que algunes de les variants de la llengua són mútuament intel·ligibles i, segons sembla, no tenen problemes per comunicar-se (Ethnologue 16) i evidentment eren una sola llengua separada recentment a través del contacte cultural (Campbell 2000).

Estat

[modifica]

Els dialectes del tsimané es troben en diferents situacions sociolingüístiques. El Mosetén de Covendo té al voltant de 600 parlants, mentre que el mosetén de Santa Ana només en té uns 150-200. Tots dos dialectes s’esvaeixen ràpidament i gairebé tots els parlants d’aquests dialectes són bilingües en castellà. Només els parlants més ancians mantenen l’ús de la llengua sense influència del castellà. El tsimané pròpiament dit, en canvi, té almenys 4.000 parlants i el nombre de parlants creix. A més, la majoria dels parlants de tsimané pròpiament dits són monolingües. Els mosetens van estar en contacte amb missions durant gairebé 200 anys, mentre que els tsimane' han romàs aïllats durant molt més temps, portant-los a preservar els seus costums i tradicions, inclosa la llengua, molt més que els mosetén.[1]

Dialectes

[modifica]

Dialectes recollits per Mason (1950):[2]

  • Moseten
    • Amo
    • Aparono
    • Cunana
    • Chumpa
    • Magdaleno
    • Punnucana
    • Rache
    • Muchanes
    • Tucupi
  • Chimane
    • Chimaniza
    • Chumano
    • Nawazi-Monlji

Classificació

[modifica]

El mosetén no té parents evidents entre les llengües d'Amèrica del Sud. Hi ha algun lèxic compartit amb el puquina i les llengües uru-chipaya, però semblen préstecs. Morris Swadesh va suggerir una relació Moseten-Chon, de la qual Suárez va proporcionar proves als anys 70, i que gauceix del suport de Kaufman (1990).

Contacte lingüístic

[modifica]

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha similituds lèxiques amb les uru-chipaya, yurakaré i pano a causa de les famílies lingüístiques en contacte.[3]

Sistema d'escriptura

[modifica]

Chimane està escrit des del 1980 amb un alfabet basat en el castellà ideat per Wayne Gill. Utilitza les lletres addicionals ṕ, ć, q́u, tś, ćh, mʼ, nʼ, ä. S'utilitza àmpliament en publicacions i s'ensenya a les escoles tsimane'.[4]

El 1996, Colette Grinevald va crear un alfabet pel mosetén i tsimané que només feia servir les lletres que es trobaven en un teclat espanyol. Incloïa els multigrafs ph khdh ch chh tsh dh, i fou adoptat pel mosetén.[4]

La llei boliviana 3603 del 17 de gener de 2007 reconeix els drets dels tsimané i els moseten a la seva llengua en tots els aspectes de la vida a Bolívia, inclosa l'educació, i la traducció de la política que els concerneix, i que el tsimané escrit ha d'utilitzar l’únic alfabet chimane (-Moseten). Tanmateix, no aclareix de quin alfabet es tracta.[5]

Fonologia

[modifica]

El tsimané té 5 vocals:[1]

Vowels
Frontal Central Posterior
Tancada i
Semitancada e o
Mitjana ə
Oberta a

El tsimané té 24 consonants:[1]

Consonants
Bilabial Labiodental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glottal
plana aspirada plana aspirada palatalitzada plana aspirada plain aspirada
Oclusiva Sorda p t k ʔ
Sonora b d
Fricativa f s ʃ
Africada t͡s t͡sʰ t͡ʃ t͡ʃʰ h
Nasal m n ɲ
Aproximant ʋ
Vibrant r j

Vocabulari

[modifica]

Loukotka (1968) lllista els següents ítems bàsics de vocabulari per mosetén i tsimané.[6]

glossa Mosetene Chimane
un irit íris
dos pára pöre
tres chibin chiːbi
dents moñín múdyin
llengua nem ném
ín
dona pen pén
aigua oxñi oñé
foc tsi tsí
lluna ivua ihúa
dacsa tára tãra
jaguar itsiki ítsikí
casa aka aká

Referències

[modifica]
Notes
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1973-, Sakel, Jeanette. A grammar of Mosetén. Berlin: Mouton de Gruyter, 2004. ISBN 3110183404. OCLC 56682554. 
  2. Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317. 
  3. (tesi). 
  4. 4,0 4,1 Sakel, Jeanette, Gender Agreement in Mosetén, with Crevels, Mily and Simon van de Kerke in Sérgio Meira, Hein van der Voort (Editors): Current Studies on South American Languages, Indigenous Languages of Latin America 3, Leyde, CNWS, 2002 ISBN 90-5789-076-3
  5. Ley 3603 de Enero 17 de 2007, declara patrimonio cultural, intangible de la nacion la lengua tsimane (chimane-mostene) Arxivat 2012-09-25 a Wayback Machine.
  6. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
Fonts
  • Adelaar, Wilhem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004. 
  • Sakel, Jeanette (2009). Mosetén y Chimane (Tsimane'). In: Mily Crevels and Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, vol. I, 333–375. La Paz: Plural editores.
  • Sakel, Jeanette. A Grammar of Mosetén. University of Nijmegen, 2003. 

Enllaços externs

[modifica]