Vés al contingut

Ukko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeUkko

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdéu del tro Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaMitologia finesa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAkka (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentZeus i Perun Modifica el valor a Wikidata
Dibuix simplificat d'una talla en pedra trobada a la regió de Karelia, Finlàndia, la qual contindria les representacions barrejades d'una serp i un tro.

Ukko (Uku en estonià), en la mitologia finesa, és un déu del cel, el temps, les collites i altres fenòmens naturals. És també el déu més significatiu de la mitologia finesa i la paraula ukkonen, tempestat amb trons, deriva del seu nom. Al Kalevala també és anomenat Ylijumala (el déu suprem), ja que representa la divinitat de totes les causes superiors.[1]

Ukko en finès contemporani, significa "vell". Ell és l'equivalent d'Odin en el panteó de les divinitats escandinaves, però apareix en el context teogònic, amb les característiques de Thor.

Els orígens d'Ukko són probablement a la divinitat bàltica, Pērkons i a la deïtat celestial finesa més antiga: Ilmarinen. Així mateix és, en gran manera, una representació bàltica oriental del déu Thor, dels cultes pagans Asa, de l'època vikinga.

Amb l'esdevenir del temps, mentre Ukko adoptava la naturalesa d'Ilmarinen com a divinitat celestial, Ilmarinen en canvi, deixava de ser deïtat intrínseca i es convertia en un simple heroi i ferrer mortal. La tradició mítica atàvica concebia Ilmarinen com l'omnipotència generadora de la volta celeste.

L'arma que usa Ukko és, generalment, un martell anomenat Ukonvasara, una destral o una espasa, amb els quals, en clavar els seus cops, crea el llampec i el tro. En el mateix sentit, cada vegada que Ukko s'aparella amb la seva dona Akka (en finès contemporani significa vella), s'origina una eixordadora tempestat. Ell també causa tempestes quan llaura els seus camps o quan condueix el seu carro a través dels cels. L'arma original d'Ukko era, probablement, una destral de pedra amb forma de vaixell.

A la regió bàltica, el símbol mític del tro és una serp o escurçó amb una figura serrada a la seva pell. Encara hi ha talles de pedra que mostren representacions de serps i de llampecs en diversos llocs arqueològics de l'àrea nòrdica oriental.

Ukko és conegut, de vegades, sota el nom de Perkele o Ilmarinen, el ferrer del Kalevala. La seva esposa és Rauni, la protectora de l'arbre del serbal, coneguda a més com la "Mare Terra" o Akka.

Referències

[modifica]
  1. Anna-Leena Siikala (2002), Mythic Images and Shamanism: A Perspective on Kalevala Poetry, Suomalainen Tiedeakatemia, ISBN 9514109015 pp. 203-5.

Bibliografia

[modifica]
  • Unto Salo, Ukko: god of thunder of the ancient Finns and his Indo-European family, Institute for the Study of Man, 2006, ISBN 0941694941

Vegeu també

[modifica]