Jump to content

Ungheria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 47°N 19°E / 47°N 19°E47; 19


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in Europa

S'Ungheria (in ungheresu : Magyarország, [ˈmɒɟɒɾoɾsaːg]) est una repùblica costitùtzionale unitària de s'Europa tzentrale. Sa capitale e prus manna bidda est Budapest, sa limba uffitziale est s'ungheresu[1], sa moneda su fiorinu.

Sa bandera est formada dae tres tiras orizontales, ruja, bianca e birde. S'innu natzionale est s'Himnusz.

S'Ungheria est membru de su Grupu de Visegrád, de s'Unione europea, de sa NATO, de s'ONU, de s'OMC.

S'Ungheria tenet istèrrida de 93 030 km2 e populatzione de unos 9.937.000 bividores. Allàcanat in s'uestu cun s'Austria, in su norti cun s'Islovàchia, in su norti est cun s'Ucraina, in s'est sud-estu cun sa Romania, in su sud cun Sèrbia e Croàtzia e in su sud-uestu cun s'Islovènia.

S'artària mèdia de s'Ungheria est de 200 metros subra su mare. Mancari bi s'agatet carchi monte, petzi su 2% de su territòriu natzionale lompet a prus de 300 metros de artària. Su pitzu prus artu est su Kékes, in sos montes Mátra, chi tocat a 1 014 metros. Se puntu prus de basciura s'agatat in Csongrád, a curtzu de su frùmene Tisza, a 77,6 m de artària. Sos frùmenes printzipales chi dd'atraessant sunt su Danùbiu e sa Tisza, de chi 444 km sunt navigàbiles.

A fatu de sèculos cando su territòriu atuale de s'Ungheria fiat populadu dae celtos, romanos, unnos, islavos, gèpidos e avaros, s'Ungheria fiat fundada a sa fine de su de 9 sèculos dae su printzipe e cumandante militare Árpád chi aiat cunchistadu su territòriu (honfoglalás). Su nebode, Istèvene I de Ungheria, in s'annu 1000 aiat cunvèrtidu su paisu a su catolitzèsimu. A fatu de sa batalla de Mohács, in su 1526, s'Ungheria aiat pèrdidu sa soberania a lucuru de s'impèriu otomanu (1541-1699). Fiat passada pois suta amparu de sos Habsburgos e prus a tradu fiat parte de s'Impèriu Àustro-Ungheresu(1867-1918).

Sas fronteras atuales sunt istadas istabilidas in su 1920 cun su tratadu de Trianon, cando su paisu at pèrdidu su 71% de sos territòrios chi ddi aparteniant in antis e su 32% de sos bividores magiaròfonos, chi s'agataiant a bivere ispartos in sos territòrios de Islovàchia (Cecoslovàchia fintzas a su 1992), Transilvània (Romania) e Sèrbia, Croàtzia e Islovènia (fintzas a sos primos annos '90 aunidos in sa Jugoslàvia).

Sa situatzione de sas populatziones ungheresas chi s'agataiant a foras de sas làcanas natzionales est sa resone printzipale pro ite s'istadu apat sighidu a fatu de sa costitutzione in su 1920, una polìtica irredentista sentzilla e apat a coa istrintu alliàntzia cun sa Germània nazista.

A fatu de sa segunda gherra mundiale s'Ungheria at acaradu bator deghinas de annos suta unu regìmene comunista (dae su 1947 a su 1989), atirende s'atentzione internatzionale in antis cun sa rivolutzione de su 1956, a pustis cun s'aberta de sa frontera cun s'Àustria in su 1989, chi at allestradu sa ruta de su blocu sovièticu.

Oe in die s'Ungheria est una potèntzia mèdia in ambitu europeu. S'economia capitalista est caraterizada dae unu setore pùblicu galu importante. Paris a medas àteros istados comunistas, in su modellu produtivi suo est istadu dominadu s'indùstria (fraigadura de cambios, àutobus, materiale ferroviàriu e motores in su cuadru de su COMECON). Sa capatzidade agrìcola est meda elevada, ma su setore est istadu disaurradude una parte importante de sa manudòpera, a benefìtziu de sa modernizatzione.

S'economia s'est cunsiderabilmente tertziarizada in sos ùrtimos annos. S'Ungheria s'iscerat in su setore de sa chirca e de s'innovatzione tecnològica.

Sa populatzione est imminorighende dae s'iscomintzu de sos annos '80. S'istimat chi fache a su 2050 s'Ungheria no at a contare prus de 6-7 milliones de bividores. Su 95-98% de sa populatzione faeddat ungheresu, limba ugro-fìnnica meda diferente de totu sas chi sunt faeddadas in sos istados a làcana. S'agatant minorias ètnicas, comente sos roms (1,9%), tedescos (2%), islovàcos (1%), croatos (0,8%), romunos (0,3%), islovenos (0,03%).

su 75% de sos ungheresos sunt cristianos. De custos su 54,5% sunt catòlicos, su 19,5% protestantes, sos ortodossos sunt su 0,2%. Sos ebreos rapresentant su 0,1% de sa populatzione, sos àteos su 14,5%. Unu 11% no at declaradu una fide religiosa particulare.

  1. Sarvadore Serra, Sa limba ungheresa - Limba Sarda 2.0, in salimbasarda.net. URL consultadu su 9 nadale 2019.