Universitat Pontifícia de Tarragona
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | universitat  |
| Història | |
| Creació | 14 agost 1897 |
| Data de dissolució o abolició | 1934 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Universitat Pontifícia de Tarragona fou un centre d'estudis universitaris en ciències eclesiàstiques que existí a la ciutat de Tarragona entre els anys 1897 i 1934. Estava ubicada a l'actual seu del Seminari Pontifici de Tarragona.[1]
El 2 de juliol de 1897, el llavors arquebisbe de Tarragona Tomàs Costa i Fornaguera va rebre una carta del Secretari de la Sagrada Congregació d'Estudis, on se li notificava l'erecció de les tres facultats necessàries per a la creació de la universitat. Posteriorment, el 15 d'agost d'aquell mateix any el Prefecte de la mateixa Congregació envià una carta amb el corresponent decret de creació, signat a data de 14 d'agost, acompanyat dels estatuts. El següent pas fou la creació dels Col·legis de Doctors de les Factultats i el nomenament dels seus respectius professors, fet que tingué lloc el primer d'octubre de 1897. Va pronunciar la primera lliçó inaugural el professor Tomàs Sucona i Vallès.[2]
La Universitat fou clausurada com a conseqüència de la Constitució apostòlica "Deus Scientiarum Dominus" (del 24 de maig de 1931 i publicada el primer de juliol d'aquell mateix any),[3] que en seu article 56 marcava unes exigències molt dures per a mantenir les universitats i facultats eclesiàstiques, obligant-los a una major dotació econòmica,[3] i al mateix temps en l'article 57 disposava que «si alguna Universidad no cumpliese lo mandado en el artículo 56, perdería ipso facto el privilegio de conferir grados académicos».[4] La Constitució s'havia d'aplicar ja en el curs 1932-1933.[3] El Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer va intentar de manera infructuosa mantenir la Universitat, pero li fou del tot impossible per l'adveniment de la República española i la posterior Guerra Civil.[4] Entre els esforços fets per a la seva supervivència, destaca la prórroga demanada a Roma en la reunió de la Junta de Metropolitans presidida per Vidal i Barraquer celebrada entre els dies 18 i 20 d'octubre de 1931; i una altra missiva enviada a Roma el dia 23 de juny de 1932 en què s'insisteix en el seu manteniment. Davant el silenci del Vaticà i la manca de resposta, el curs 1934-1935 la Universitat ja no pogué matricular cap alumne, i va passar a ser de nou un seminari conciliar.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Mundi Pedret, Francisco «Nota histórica sobre la segunda universidad de Tarragona» (en castellà). Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, n. 7, 1985, pàg. 160.
- ↑ Mundi Pedret (1985), p. 161
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bada i Elías, Joan «Los estudios eclesiásticos en Cataluña y la Pontificia Universidad de Tarragona 1897-1934». XX Siglos, vol. 12, núm. 48, 2001, pàg. 38. ISSN: 1130-3948.
- ↑ 4,0 4,1 Mundi Pedret (1985), p. 163
- ↑ Bada i Elías (2001), p. 39