Võru
Tipus | ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
País | Estònia | ||||
Comtats | Comtat de Võru | ||||
Municipi urbà | Võru City (en) | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 12.112 (2024) (864,53 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 14,01 km² | ||||
Creació | 1784 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 65601 – 65622 | ||||
Prefix telefònic | 078 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | voru.ee |
Võru ([ˈʋɤru] en estonià; en võro: Võro; en alemany: Werro) és una ciutat i un municipi al sud-est d'Estònia. És la capital del comtat de Võru i el centre de la parròquia de Võru.
Història
[modifica]Võru va ser fundada el 21 d'agost de 1784, a petició de l'emperadriu Caterina II de Rússia, per ordre del governador general de Riga, el comte George Browne, al lloc de l'antiga finca de Võru com a centre del nou comtat.
Des de 1797 fins a l'actualitat, Võru ha estat el centre administratiu de la regió circumdant.
El 1827, es va obrir l'Hospital de la Ciutat de Võru i Friedrich Reinhold Kreutzwald, que va viure i treballar com a metge a Võru entre 1833 i 1877, també va escriure l' èpica nacional estònia "Kalevipoeg" a Võru. El desenvolupament de la ciutat va ser facilitat pel ferrocarril Pskov-Riga acabat el 1889, que va permetre tenir una connexió directa amb Riga i Sant Petersburg. Com a conseqüència es va desenvolupar el comerç, es va construir un molí fariner, una serradora i una destil·leria. Võru es va convertir en el centre de la zona rural circumdant.[1]
Geografia i clima
[modifica]La ciutat està situada a la vora del llac Tamula.
Võru té un clima continental humit (Dfb segons la classificació climàtica de Köppen) amb estius càlids i hiverns freds. Võru té un dels climes més continentals d'Estònia: ambdues temperatures de 35.6 °C (96.1 °F), que és la temperatura més alta mai registrada al país i −43.4 °C (−46.1 °F), que s'aproxima molt a la temperatura més freda mai registrada al país (després de Jõgeva) es registren aquí.[2] Les precipitacions solen ser més altes a principis d'estiu fins a finals de tardor, i més baixes a finals d'hivern fins a principis de primavera.
Paràmetres climàtics mitjans de Võru (normals 1991–2020, extremes 1868–present) | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
Font: |
Demografia
[modifica]Ètnia | 1922[3] | 1934[4] | 1941[5] | 1959[6] | 1970[7] | 1979[8] | 1989[8] | 2000[9] | 2011[10] | 2021[11] | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | nombre | % | |
Estonians | 4480 | 88.3 | 4855 | 91.1 | 5250 | 97.1 | 8604 | 80.4 | 12307 | 79.9 | 13783 | 82.2 | 14985 | 85.6 | 13414 | 90.2 | 11651 | 92.0 | 11042 | 93.1 |
Russos | 163 | 3.21 | 171 | 3.21 | 87 | 1.61 | - | - | 2277 | 14.8 | 2378 | 14.2 | 1934 | 11.1 | 1112 | 7.47 | 804 | 6.35 | 599 | 5.05 |
Ucraïnesos | - | - | 0 | 0.00 | - | - | - | - | 312 | 2.03 | 261 | 1.56 | 249 | 1.42 | 99 | 0.67 | 64 | 0.51 | 51 | 0.43 |
Belarussos | - | - | - | - | - | - | - | - | 112 | 0.73 | 96 | 0.57 | 90 | 0.51 | 44 | 0.30 | 30 | 0.24 | 22 | 0.19 |
Finlandesos | - | - | 3 | 0.06 | 1 | 0.02 | - | - | 91 | 0.59 | 77 | 0.46 | 81 | 0.46 | 61 | 0.41 | 40 | 0.32 | 27 | 0.23 |
Jueus | 118 | 2.33 | 96 | 1.80 | 0 | 0.00 | - | - | 20 | 0.13 | 10 | 0.06 | 12 | 0.07 | 6 | 0.04 | 4 | 0.03 | 4 | 0.03 |
Letons | - | - | 37 | 0.69 | 21 | 0.39 | - | - | 30 | 0.19 | 30 | 0.18 | 35 | 0.20 | 23 | 0.15 | 14 | 0.11 | 23 | 0.19 |
Alemanys | 188 | 3.71 | 145 | 2.72 | - | - | - | - | - | - | 33 | 0.20 | 17 | 0.10 | 7 | 0.05 | 5 | 0.04 | 8 | 0.07 |
Tàtars | - | - | 0 | 0.00 | - | - | - | - | - | - | 19 | 0.11 | 12 | 0.07 | 6 | 0.04 | 1 | 0.01 | 0 | 0.00 |
Polonesos | - | - | 11 | 0.21 | 9 | 0.17 | - | - | - | - | 18 | 0.11 | 22 | 0.13 | 8 | 0.05 | 6 | 0.05 | 3 | 0.03 |
Lituans | - | - | 0 | 0.00 | 0 | 0.00 | - | - | 30 | 0.19 | 4 | 0.02 | 4 | 0.02 | 3 | 0.02 | 3 | 0.02 | 0 | 0.00 |
unknown | 0 | 0.00 | 1 | 0.02 | 6 | 0.11 | 0 | 0.00 | 0 | 0.00 | 0 | 0.00 | 0 | 0.00 | 44 | 0.30 | 9 | 0.07 | 40 | 0.34 |
other | 122 | 2.41 | 13 | 0.24 | 33 | 0.61 | 2096 | 19.6 | 219 | 1.42 | 58 | 0.35 | 55 | 0.31 | 52 | 0.35 | 36 | 0.28 | 43 | 0.36 |
Total | 5071 | 100 | 5332 | 100 | 5407 | 100 | 10700 | 100 | 15398 | 100 | 16767 | 100 | 17496 | 100 | 14879 | 100 | 12667 | 100 | 11865 | 99.9 |
Cultura
[modifica]El Festival de Folklore de Võru se celebra anualment el mes de juliol des del 1995.[12]
Friedrich Reinhold Kreutzwald, l'autor de l'èpica nacional estonia "Kalevipoeg", va viure a Võru de 1833 a 1877. Fr. El Museu del Memorial a Fr.R.Kreutzwald i l'Institut Võro també es troben a la ciutat.
Esports
[modifica]Võru és la seu de l'estadi Võru, el camp de l'equip de futbol de la II liiga Võru JK.
Transport
[modifica]La ruta europea E263 és la principal connexió amb la resta d'Estònia. Altres carreteres connecten Võru amb Põlva, Räpina, Antsla i Valga. El ferrocarril Valga – Pechory, que passa per Võru, està actualment inactiu i l'estació va deixar de funcionar el 2014.
Exèrcit
[modifica]Võru és la llar de la base de l'exèrcit de Taara, el quarter general del batalló d'infanteria Kuperjanov.[13]
Agermanaments
[modifica]Võru està agermanada amb:[14]
- Alūksne, Letònia
- Bad Segeberg, Alemanya
- Chambray-lès-Tours, França
- Härryda, Suècia
- Iisalmi, Finlàndia
- Joniškis, Lituània
- Kaniv, Ucraïna
- Laitila, Finlàndia
- Landskrona, Suècia
- Pechorsky, Rússia
- Smolyan, Bulgària
- Suwałki, Polònia
Persones notables
[modifica]- Priit Aimla (nascut el 1941) escriptor, poeta, humorista i polític nascut a Võru.
- Helmut Ajango (1931–2013), arquitecte estonià-nord-americà nascut a Võru.
- Moses Wolf Goldberg (1905–1964), químic jueu estonià, va viure a Võru de petit.
- Sulev Iva (nascut el 1969), defensor de la identitat de Võro, fundador de l'Institut Võro.
- Meelis Kanep (nascut el 1983), mestre d'escacs estonià nascut a Võru.
- Friedrich Reinhold Kreutzwald (1803–1882), escriptor i folklorista estonià, autor de l'èpica nacional estonia Kalevipoeg, va viure a Võru entre 1833 i 1877.
- Ain Mäeots (nascut el 1971), actor i director estonià nascut a Võru.
- Innar Mäesalu (nascut el 1970), polític estonià
- Marianne Mikko (nascuda el 1961), política estònia.
- Hilje Murel (nascuda el 1975), actriu estoniana nascuda a Võru.
- Priit Narusk (nascut el 1977), esquiador de fons estonià nascut a Võru.
- Erki Nool (nascut el 1970), decatleta i polític estonià nascut a Võru.
- Erki Pehk (nascut el 1968), director d'orquestra estonià nascut a Võru.
- Priidu Puusepp (1887–1972), pedagog i lingüista estonià nascut a Võru.
- Anti Saarepuu (nascut el 1983), esquiador de fons estonià nascut a Võru.
- Leon Sibul (1932–2007), enginyer elèctric nord-americà nascut a Võru.
- Uku Suviste (nascut el 1982), cantant estonià nascut a Võru.
- Kaija Udras (nascut el 1986), esquiador de fons estonià nascut a Võru.
- Debora Vaarandi (1916–2007), poeta estonià nascut a Võru.
- Katrin Välbe (1904–1981), actriu estoniana nascuda a Võru.
- Kullar Viimne (nascut el 1980), filler estonià nascut a Võru.
Galeria
[modifica]-
Carrer Fr.R.Kreutzwald de Võru
-
Carrer Tartu prop de la platja del llac
-
Llac Tamula
-
MS Estònia Memorial a la plaça central
-
Institut Võro
-
Gimnàs de Võru
-
Monument a Friedrich Reinhold Kreutzwald
-
Edifici del govern del comtat de Võru
-
Antic parc de bombers
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pullat, R. Võru linna ajalugu, 1984.
- ↑ «Õhutemperatuur |».
- ↑ 1922 a. üldrahvalugemise andmed. Vihk I ja II, Rahva demograafiline koosseis ja korteriolud Eestis (en et, fr). Tallinn: Riigi Statistika Keskbüroo, 1924, p. 33. ISBN 9789916103067.
- ↑ Rahvastiku koostis ja korteriolud. 1.III 1934 rahvaloenduse andmed. Vihk II (en et, fr). Tallinn: Riigi Statistika Keskbüroo, 1935, p. 47–53.
- ↑ Eesti Statistika : kuukiri 1942-03/04 (en de, et). Tallinn: Riigi Statistika Keskbüroo, 1942, p. 66–67.
- ↑ Katus, Kalev. Rahvastiku ühtlusarvutatud sündmus- ja loendusstatistika: Võrumaa 1965-1990 (en et, en). Tallinn: Eesti Kõrgkoolidevaheline Demouuringute Keskus, 2003, p. 31–32 (Sari C). ISBN 9985-820-76-2.
- ↑ Население районов, городов и поселков городского типа Эстонской ССР : по данным Всесоюзной переписи населения на 15 января 1970 года (en rus). Tallinn: Eesti NSV Statistika Keskvalitsus, 1972, p. 76.
- ↑ 8,0 8,1 Eesti Vabariigi maakondade, linnade ja alevite rahvastik. 1. osa, Rahvaarv rahvuse, perekonnaseisu, hariduse ja elatusallikate järgi : 1989. a. rahvaloenduse andmed (en estonià). Tallinn: Eesti Vabariigi Riiklik Statistikaamet, 1990, p. 31, 36. ISBN 978-9949-7193-2-7.
- ↑ «RL222: RAHVASTIK ELUKOHA JA RAHVUSE JÄRGI» (en estonià). Estonian Statistical Database.
- ↑ «RL0429: RAHVASTIK RAHVUSE, SOO, VANUSERÜHMA JA ELUKOHA JÄRGI, 31. DETSEMBER 2011». Estonian Statistical Database. [Consulta: 4 febrer 2021].
- ↑ «RL21429: Rahvastik Rahvuse, Soo, Vanuserühma Ja ELukoha (Haldusüksus) Järgi, 31. DETSEMBER 2021» (en estonià). Estonian Statistical Database.
- ↑ «Ajalugu». MTÜ Võru Folkloorifestival. [Consulta: 3 agost 2016].
- ↑ , 17-01-2017.
- ↑ «Võru sõpruslinnad» (en estonià). voru.ee. Võru linn. [Consulta: 2 abril 2021].