Valerio Adami
.png?lang=ca)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1935 (89 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Residència | París |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, fotògraf, dibuixant, artista visual |
| Moviment | Art pop |
| Influències | |
| Representat per | Templon Gallery (en)  |
| Participà en | |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| Família | |
| Cònjuge | Camilla Adami |
| Premis | |
| |
Valerio Adami (Bolonya, 17 de març 1935) és un pintor, dissenyador i gravador Italià que basa el seu estil en el cubisme. Valerio Adami es singularitza pel seu personal estil, síntesi de Cubisme, Pop art i Futurisme.
Biografia
[modifica]Rep una sòlida formació a l'estudi d'Achille Funi, a la Accademia di Belle Arti di Brera, de Milà (1951-1954). El 1957 es va instal·lar a París, i a partir de llavors desenvolupa la seva activitat a cavall entre França i Itàlia.
El seu estil inicial és expressionista, sota influència de Roberto Matta i les tires de còmic. Protagonitza la seva primera exposició important el 1962 (Londres, Institute of Contemporary Art), i aviat participa a la Documenta III de Kassel.
A mitjans dels 60, Adami fixa el seu estil més conegut, d'influència pop: imatges estilitzades, perfilades en negre sobre àrees d'intensos colors plans. El seu procés creatiu arrenca de fotografies i altres imatges del seu entorn, que esmicola, combina i presenta en formes esquemàtiques. El seu èxit és ràpid, i el 1968 representa a Itàlia en la Biennal de Venècia.
En aquesta època, decora amb quatre grans murals la seu del First Bank a Madison (Wisconsin, EUA)
La seva etapa més recent, a partir dels 80, se centra en la creació d'espais fantàstics on revitalitza els mites de la cultura occidental des Ovidi, plasmant al · lusions a la bellesa, la creativitat, el desig i el sexe.[1]
El 1993 es crea l'Acadèmia-Fundació Adami a Liechtenstein.
Obra
[modifica]Les imatges creades per Adami ofereixen sovint fragments de la societat moderna, objectes trets de context i perspectiva i que així semblen noves. En els seus primers anys d'estilpop, crea visions d'espais deserts, però posteriorment representa personatges de la cultura moderna com Sigmund Freud i James Joyce.
Exposicions rellevants
[modifica]El 1985 se li dedica una antològica al Centre Georges Pompidou de París i al Commune de Milà. Cal destacar altres exposicions a Boston, Brussel·les, Hamburg, Mèxic, Jerusalem, París (Musee d'Art Moderne de la Ville) i Milà (Palazzo Reale).
El 2005, se li dedica una exposició de dibuixos a Madrid. No obstant això, la seva presència en col·leccions espanyoles és molt limitada. El 2010 es va fer una exposició retrospectiva al Boca Raton Museum of Art.[2]
S'esmenten obres seves a l'IVAM de València, que li havia dedicat una mostra individual a finals dels 90. També hi té obra al MACBA de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ Jacques Derrida, The Truth in Painting, trans. Geoffrey Bennington and Ian Macleod, Chicago: University of Chicago Press, 1982, p. 10.
- ↑ Michael Mills, "The Boca Museum of Art Introduces Us to an Italian Artist We're Unlikely to Know" Arxivat 2011-11-06 a Wayback Machine., Broward-Palm Beach New Times, November 4, 2010, accessed September 10, 2011.