Vés al contingut

Vicente Aranda Ezquerra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicente Aranda Ezquerra

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 2015 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementerio Sur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0033005 Allocine: 8105 Allmovie: p79837 TCM: 555950 TMDB.org: 105153 Modifica el valor a Wikidata

Vicente Aranda Ezquerra (Barcelona, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 26 de maig de 2015)[1][2] va ésser un director de cinema català.

Biografia

[modifica]

Vicente Aranda va néixer a Barcelona al si d'una família d'idees llibertàries, que provenia d'Aragó. Mare i pare treballaven: la mare a una fàbrica tèxtil i el pare de fotògraf ambulant. El futur director de cinema i la seva família residien a El Carmel. En aquest barri Aranda va tenir el primer contacte amb el setè art. Ell i els seus amics no anaven classe per anar a mirar les pel·lícules que passaven a un cine del barri a través d'uns forats que hi havia a la porta. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, quan tenia onze anys, Aranda va marxar amb la seva família a Osca. De seguida van tornar a Barcelona. En finalitzar el conflicte, Aranda va deixar els estudis per posar-se a treballar. Va treballar en diferents empreses: un taller de bicicletes, una empresa de maquetació d'anuncis, una fàbrica de productes alimentaris, un anuari, una fàbrica de pintures.[3]

El 1949[4] es mudà amb el seu germà a Veneçuela per motius polítics i econòmics. Uns anys més tard, el 1956[4] Aranda va tornar a Espanya amb la seva esposa María Luisa i uns bons estalvis, aconseguits pel seu treball a l'empresa NCR. En el seu retorn a la capital catalana coneix a diferents personalitats del món cultural de l'època com Ricard Bofill, Román Gubern, els germans Goytisolo, Juan Marsé i Joaquín Jordà. Tot i que no li van permetre entrar a l'Escola Oficial de Cinematografia a Madrid, Aranda no va trigar a realitzar la seva primera pel·lícula. L'any 1964 va rodar Brillante porvenir. A caura dels seus contactes amb el món cultural va estar lligat a l'anomenada Escola de Barcelona, la refinada estètica de la qual fou una novetat en el cinema peninsular dels anys 60.[3] Fata Morgana (1965) és una de les seves obres més representatives i enquadrades en aquest corrent. Va abordar després gèneres més comercials, cinema fantàstic i cinema eròtic: Les cruels (1969), La núvia ensangonada (1972), Clara és el preu (1974).

Després, amb més rigor, va tractar la transexualitat en Canvi de sexe (1977). Va dur a la pantalla La muchacha de las bragas de oro (1980), adaptació de l'obra de Juan Marsé, Assassinat en el Comitè Central (1982) basada en la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, pel·lícula policíaca, irònicament tenyida de política i Fanny Pelopaja (1983), retrat sense concessions d'una jove de suburbi i d'un policia corromput.

El 2001 va dur a la fama Pilar López de Ayala en el paper de Juana la Loca (Premi Goya a la millor interpretació femenina protagonista)

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Com a guionista
  • Brillante porvenir (1965)
  • Fata Morgana (1965)
  • Las crueles (1969)
  • La novia ensangrentada (1972)
  • Último deseo (1976)
  • Cambio de sexo (1977)
  • La muchacha de las bragas de oro (1980)
  • Asesinato en el Comité Central (1982)
  • Fanny Pelopaja (1984)
  • Tiempo de silencio (1986)
  • El Lute (camina o revienta) (1987)
  • El Lute II: mañana seré libre (1988)
  • Aventis (Si te dicen que caí) (1989)
  • Amantes (1991)
  • El amante bilingüe (1993)
  • Intruso (1993)
  • La pasión turca (1994)
  • Libertarias (1996)
  • La mirada del otro (1998)
  • Celos (1999)
  • Juana la Loca (2001)
  • Carmen (2003)
  • Tirant lo Blanc (2006)
  • Canciones de amor en Lolita's Club (2007)
  • Luna caliente (2009)
Com a actor
Com a productor

Televisió

[modifica]
Com a director
Com a guionista
  • Los jinetes del alba(1990, 5 episodis)

Premis i nominacions

[modifica]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor el cineasta Vicente Aranda». Diari Ara. [Consulta: 26 maig 2015].
  2. ↑ «Mor als 88 anys el director de cinema Vicente Aranda». 324.cat. [Consulta: 27 maig 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 1965-, Alvares, Rosa,. Vicente Aranda, Victoria Abril: el cine como pasión. Valladolid: Semana Internacional de Cine, 1991. ISBN 8487737048. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicente Aranda Ezquerra
  • Lloc web oficial Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicente_Aranda_Ezquerra&oldid=33224777»