Vidre bioactiu
Els vidres bioactius són un grup de biomaterials vitroceràmics que presenten una superfície reactiva i alhora són biocompatibles, fet que permet la seva unió a teixits biològics. La seva composició semblant als minerals presents al cos humà els confereix un ampli ventall en aplicacions mèdiques i enginyeria de teixits, tals com empelts ossis o revestiments dentals.[1][2]
El primer vidre bioactiu apte per a l'ús clínic va ser inventat l'any 1969 per Larry Hench a la Universitat de Florida, i fou patentat com a Bioglass.[3] Aquest primer material tenia la següent composició, molt similar a la de l'os humà: 45% en pes de diòxid de silici (SiO2), 24.5% d'òxid de calci (CaO), 24.5% d'òxid de sodi (Na2O) i 6% de pentaòxid de difòsfor (P₂O5).
Actualment hi ha diversos tipus de vidres bioactius amb característiques osteogèniques, angiogèniques i de biorreabsorció.[4][5] La seva producció es basa a partir de mètodes sol-gel, de filat de fibres o de nanopartícules.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Farooq, Imran; Imran, Zonera; Farooq, Umer; Leghari, Ali; Ali, Humera «Bioactive Glass: A Material for the Future». World Journal of Dentistry, 3, 2012, pàg. 199–201. Arxivat de l'original el 2018-06-03. DOI: 10.5005/jp-journals-10015-1156 [Consulta: 1r juliol 2021]. Arxivat 2018-06-03 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Ylänen, Heimo. «Introduction». A: Bioactive Glasses: Materials, Properties and Applications (en anglès). Elsevier, 2011, p. xiii-xiv. ISBN 9780857093318.
- ↑ Hench, Larry L. «The story of Bioglass®» (en anglès). Journal of Materials Science: Materials in Medicine, 17, 11, 22-11-2006, pàg. 967–978. DOI: 10.1007/s10856-006-0432-z. ISSN: 0957-4530.
- ↑ Krishnan, Vidya; Lakshmi, T. «Bioglass: A novel biocompatible innovation». Journal of Advanced Pharmaceutical Technology & Research, 4, 2, 01-01-2013, pàg. 78–83. DOI: 10.4103/2231-4040.111523. ISSN: 2231-4040. PMC: PMC3696226. PMID: 23833747.
- ↑ Rahaman, Mohamed N.; Day, Delbert E.; Bal, B. Sonny; Fu, Qiang; Jung, Steven B. «Bioactive glass in tissue engineering». Acta biomaterialia, 7, 6, 22-02-2017, pàg. 2355–2373. DOI: 10.1016/j.actbio.2011.03.016. ISSN: 1742-7061. PMC: PMC3085647. PMID: 21421084.
