Virgilita
Virgilita | |
---|---|
Fórmula química | LiAlSi₂O₆ |
Epònim | Virgil Everett Barnes (en) |
Localitat tipus | Macusani, Província de Carabaya, Regió de Puno, Perú |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.15 |
Dana | 75.3.1.1 |
Heys | 16.1.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,13Å; c = 5,45Å; |
Grup puntual | 6 2 2 - trapezohedral |
Color | incolor |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2,46 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Impureses comunes | Fe, P |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1977-009 |
Símbol | Vir |
Referències | [1] |
La virgilita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Virgil Everett Barnes (1903-1998), professor de mineralogia, en reconeixement al seus estudis pioners sobre tectites.[1]
Característiques
[modifica]La virgilita és un tectosilicat de fórmula química LiAlSi₂O₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Apareix rarament com a cristalls euèdrics, de fins a 50 μm, mostrant una dipiràmide i un prisma hexagonals; o com a intercreiements fibrosos, irregular en forma de roseta en altres minerals.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la virgilita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
[modifica]La virgilita va ser descoberta a Macusani, a la província de Carabaya (Regió de Puno, Perú) en forma d'inclusions en còdols de vidre volcànic peraluminós.[2] Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.