Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14
Títol original | Wär Gott nicht mit uns diese Zeit (de) |
---|---|
Forma musical | cantata litúrgica |
Compositor | Johann Sebastian Bach |
Llengua | alemany |
Moviment | música barroca |
Parts | 5 moviments |
Catalogació | BWV 14 |
Estrena | |
Estrena | 30 gener 1735 |
Wär Gott nicht mit uns diese Zeit, BWV 14 (Si Déu no hagués estat amb nosaltres),[1] és una cantata per al quart diumenge després de l'Epifania, estrenada a Leipzig el 30 de gener de 1735 i és, probablement, l'última que Bach escrigué.
Origen i context
[modifica]D'autor desconegut, Bach aprofita per als números extrems la primera i la tercera estrofa de l'himne homònim de Luter de 1524, que és una traducció lliure del salm 124; té una relació evident amb l'evangeli del dia (Mateu 8, 23-27) que narra com Jesús calmà la tempesta que el sorprengué amb els deixebles al llac de Genesaret i explica que només la protecció de Déu ens pot salvar del desastre. Tan sols es conserva una altra cantata per a aquest diumenge, la BWV 81 de l'any 1724.
Anàlisi
[modifica]Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números, amb un únic recitatiu al mig.
- Cor: “Wär Gott nicht mit uns diese Zeit” (Si Déu no hagués estat amb nosaltres)
- Ària (soprano): “Unsre Stärke heißt zu schwach” (Les nostres forces són febles)
- Recitatiu (tenor): “Ja, hätt es Gott nur zugegeben” (Si Déu ho hagués realment volgut)
- Ària (baix): “Gott, bei deinem starken Schützen” (Déu, amb la vostra protecció potent)
- Coral: “Gott Lob und Dank, der nicht zugab” (Lloances i gràcies al Senyor)
El cor inicial és una pàgina extraordinària amb un gran refinament tècnic, un motet concertant a quatre veus amb una cinquena, entonada com a cantus firmus a càrrec de la trompa i els oboès. L'ària per a soprano, el número 2, té tres seccions però la tercera no és la repetició habitual, a capo, sinó que és un resum escrit detalladament per Bach. El recitatiu de tenor al·ludeix a les imatges del text, sobre el fort onatge i la tempestat, que es troben també en l'ària del baix. El coral final, entona a cappella la melodia de l'himne luterà. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.
Discografia seleccionada
[modifica]- J.S. Bach: Das Kantatenwerk. Sacred Cantatas Vol. 1. Gustav Leonhardt, Tölzer Knabenchor, Gerhard Schmidt-Gaden (director del cor) & King’s College Choir Cambridge, David Wilcocks (director del cor), Leonhardt-Consort, Peter Hinterreiter, Marius van Altena, Max van Egmond. (Teldec), 1994.
- J.S. Bach: The complete live recordings from the Bach Cantata Pilgrimage. CD 7: Romsey Abbey, Hampshire; 30 de gener de 2000. John Eliot Gardiner, Monteverdi Choir, English Baroque Soloists, Joanne Lunn, Paul Agnew, Peter Harvey. (Soli Deo Gloria), 2013.
- J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 20 . Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Johannette Zomer, James Gilchrist, Kalus Mertens. (Challenge Classics), 2006.
- J. S. Bach: Church Cantatas Vol. 5. Helmuth Rilling, Gächinger Kantorei, Württembergisches Kammerorchester Helibron, Bach-Collegium Stuttgart, Krisztina Láki, Aldo Baldin, Philippe Huttenlocher. (Hänssler), 1999.
- J.S. Bach: Cantatas Vol. 54. Masaaki Suzuki, Bach Collegium Japan, Hana Blazikova, Gerd Türk, Peter Kooij. (BIS), 2013.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
- Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
- Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
- Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.