Xantina
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 152,033 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | metabòlit primari |
Estructura química | |
Fórmula química | C₅H₄N₄O₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
amargor |
Una xantina és una substància que pertany al grup químic de bases puríniques.[1] Inclouen substàncies del metabolisme de nucleòtids tan importants com la guanina, l'adenina, la hipoxantina i l'àcid úric, que ocorren en l'extret de te, a la pixa, la sang i els teixits hepàtics.[1]
La paraula xantina deriva de la paraula grega ξανθός, xanthos que vol dir ‘groc, ros’,[2] en virtut dels residus grocs produïts per aquests compostos quan s'escalfen fins a la dessecació amb àcid nítric.
Tipus de xantines
[modifica]Des del punt de vista mèdic i farmacològic hi ha tres xantines importants: la cafeïna, la teobromina i la teofil·lina, totes tres xantines metilades, per la qual cosa també són conegudes com a metilxantines. Són considerades alcaloide, ja que són substàncies fisiològicament actives, contenen nitrogen i es troben en plantes; no obstant això, arriben a diferir de les bases alcaloides en què són lleugerament solubles en aigua. La importància concedida es reflecteix en el seu nom: teobromina, «menjar divií”"; teofilina, «fulla de déus» i cafeïna que ve de la paraula àrab per a designar el vi.
Efectes farmacològics de les xantines
[modifica]Les xantines tenen efectes semblants en diversos sistemes orgànics; difereixen entre si principalment en les seves potències relatives.
- Acció estimulant del SNC.
- Acció relaxant de la musculatura llisa.
- Produeixen vasoconstricció de la circulació cerebral.
- Estimula la contractibilitat cardiaca.
- Acció diurètica.
- Estimulació de la resposta contràctil del múscul esquelètic.
- Síndrome d'abstinència.
Fonts
[modifica]Hi ha diverses begudes no alcohòliques provinents de productes vegetals que contenen xantines:
- Les fulles de te, Thea sinensis conté a més un ampli percentatge de teofilina
- Els grans de cafè, Coffea arabica contenen al voltant d'1 a 1,5% de cafeïna
- El cacau, Theobroma cacao pot arribar a contenir 3% de teobromina
- L'extret dels nous de la cola (cola nitida), que es fan servir en refrescs de cola
- Altres productes són els extractes de les nous de kola, Cola acuminata, elaborats pels natius de l'Àfrica Occidental; del guaranà Paullinia cupana, del Brasil, i del mate Ilex paraguariensis una beguda molt popular a Paraguai, Argentina, Uruguai i Brasil.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «0151484.xml Xantina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xant, xanto». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 639853. ISBN 9788441225169.