Vés al contingut

Xavier Miserachs i Ribalta

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xavier Miserachs)
Plantilla:Infotaula personaXavier Miserachs i Ribalta

Autoretrat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1998 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona) (agrup. 2a., Via S. Josep, nínxol 814) 
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògraf, fotoperiodista Modifica el valor a Wikidata
ArtFotografia
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Barcelona. Blanc i negre
Costa Brava show
Família
ParesManuel Miserachs i Rigalt Modifica el valor a Wikidata  i Montserrat Ribalta i Escoda Modifica el valor a Wikidata
GermansToni Miserachs Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.miserachs.com

Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona, 12 de juliol de 1937 - Badalona, 14 d'agost de 1998) fou un fotògraf català, germà de la dissenyadora gràfica Toni Miserachs. El 1952 es va fer membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va iniciar una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l'edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat pel II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquell mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar a l'últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.

El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramon Masats, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats a la Sala Aixelà de Barcelona. Des de llavors, Miserachs va ser un dels artífexs de la renovació del gènere de fotografia documental que es va viure al país i que entroncava amb una tradició iniciada abans de la Guerra Civil. Alguns dels llibres fotogràfics de Miserachs han configurat durant dècades la imatge de Barcelona i la Costa Brava. Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967) són algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època. Entre les principals influències destaquen l'obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l'exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant per articular una poètica neorealista que representava el pas de les classes populars cap al nou entorn urbà.

Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i la fotografia editorial. A partir del 1966 va començar a viatjar pel món com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l'escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda. En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va dedicar a escriure amb la voluntat de deixar testimoni de la seva concepció de la fotografia amb llibres com Profesiones con futuro: fotógrafo (Grijalbo, 1995), Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998). Les seves fotografies formen part de les col·leccions més destacades de fotografia, com Fotocolectania i el MACBA.[1] El 2011 les seves hereves van dipositar l'arxiu de Miserachs al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el qual està format per més de 80.000 imatges.[2]

Biografia

[modifica]

Xavier Miserachs va néixer en plena Guerra Civil espanyola, fill d'un hematòleg i d'una bibliotecària, Manuel Miserachs i Montserrat Ribalta. Va entrar en contacte amb el món de la fotografia a l'Institut Tècnic Eulàlia, on va conèixer Ramon Fabregat i el seu germà Antoni. Va estudiar quatre cursos de la carrera de medicina,[3] però l'abandonà poc abans de finalitzar-la per dedicar-se professionalment a la fotografia.

El 1952 es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui establí una molt bona amistat.[4] L'any 1957 va presentar la seva primera exposició a la seu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, juntament amb Ricard Terré i Ramon Masats.[4] El 1959 exposaren de nou junts a la Sala Aixelà de Barcelona.[4] Aquí fou on va començar, de fet, la seva activitat professional. El 1959 va fer el cartell del Premi Formentor de l'editorial Seix Barral. El mateix 1959, Xavier Busquets li va encarregar un treball sobre l'emplaçament on es construiria el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per tal d'orientar Picasso en els seus dibuixos de la façana.[5]

El 1961, en tornar de realitzar el servei militar, Miserachs va independitzar-se professionalment, i instal·là el seu primer estudi a l'edifici David del carrer Tuset de Barcelona. Va començar alternant treballs per encàrrec –en els quals retratà personatges com Teresa Gimpera per a campanyes de publicitat– i les seves obres d'autor, que més endavant compilà en llibres com Barcelona. Blanc i negre,[n. 1] amb 400 fotografies relatant la recuperació econòmica a la capital catalana, o Costa Brava Show.

Durant la dècada de 1960 també va exercir de reporter en revistes com Actualidad Española.[4] El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. També li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Interviú, Bazaar o Magazin, entre d'altres.[4] Va ser així com va poder presenciar esdeveniments històrics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. També va viatjar per un gran nombre de països com França (París), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Somàlia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asiàtic.[4] Miserachs, a més a més, va treballar fent reportatges i també es va dedicar principalment a la fotografia editorial.[6]

El gener del 1967 col·laborà en la fundació de l'Escola Eina, on va ser un dels primers professors de fotografia.[7] Ocasionalment va col·laborar amb la selecció musical de la discoteca Bocaccio, llavors lloc de reunió per excel·lència de la gauche divine. El 1997 va publicar el seu llibre de memòries Fulls de contacte, amb el qual guanyà un Premi Gaziel de biografies i memòries l'any següent.[8]

Xavier Miserachs va morir el 14 d'agost de 1998 amb 61 anys a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona a causa d'un càncer de pulmó.[9] El seu funeral va tenir lloc a Esclanyà, on tenia una casa.[10]

Obra

[modifica]

Marc històric

[modifica]

Xavier Miserachs és un exponent de les aportacions artístiques dels anys cinquanta i seixanta, període fronterer que va sintetitzar l'evolució cap a la maduresa del mitjà fotogràfic i que marcaria moltes de les tendències que seguirien després. La seva fotografia té reminiscències estilístiques del neorealisme. El fet que prengués gran part de les seves imatges justament durant una època de represa econòmica i política com van ser els anys 50 i 60 a Espanya, a més a més, converteix el seu llegat fotogràfic en testimoni no només estètic, sinó també documental d'un moment històric molt específic.

Influències

[modifica]

Els anys 50 són considerats com els de la consolidació de l'expressió en fotografia, els de l'assoliment d'una retòrica expressiva que dona supremacia al contingut. Les fites d'aquest període són la publicació del llibre Images à la sauvette, de Henry Cartier-Bresson (1952), o Les Américains a Paris, de Robert Frank (1958, amb pròleg de Jack Kerouac). William Klein publicà una sèrie de llibres sobre ciutats: Nova York (1956), Roma (1958), Moscou (1964) i Tòquio (1964). Una altra influència fou l'exposició The Family of Man celebrada al MoMA de Nova York l'any 1955.[11]

En aquesta època es va consolidar el concepte modern del reportatge fotogràfic, diferenciat del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental,[n. 3] pel que fa a l'abast i el concepte. El reportatge fotogràfic implica més la idea de relat: un treball que vol més dedicació de temps, un esforç d'interpretació d'una situació i que culmina en un conjunt d'imatges. Això implica, d'una banda, la reivindicació del fotògraf per opinar, fet que li atorgarà estatus d'autor; l'autor proposa, ja que, una interpretació pròpia de la realitat. D'altra banda, el consens que s'estableix entre la majoria de fotògrafs és que el vehicle natural de la imatge fotogràfica és la pàgina impresa. Això suposà que revistes com Life, Paris-Match, Stern o Época assolissin la màxima esplendor en aquest període.

El període es va concloure amb una inclinació cap a la fotografia aplicada, en detriment d'una fotografia artística, reforçant el caràcter utilitari de la imatge fotogràfica: la seva missió cal situar-la en el periodisme, la publicitat, la moda, el disseny o la ciència. Aquesta servitud, però, no els eximia de qualitat creativa ni de la seva valoració artística, com valorava Walter Benjamin.[n. 4]

Característiques

[modifica]
Passeig de Xavier Miserachs al camí de ronda de Calella de Palafrugell

Xavier Miserachs fou el membre més jove d'un grup de fotògrafs catalans encapçalats –per edat i mestratge– per Francesc Català-Roca (1922) i que també incloïa noms com Oriol Maspons (1928), Ricard Terré (1928), Paco Ontañón (1930), Leopold Pomés (1930), Ramon Masats (1931) i Joaquim Fort de Ribot[12] (1924).

En aquells temps l'única revista especialitzada era Arte Fotográfico, fundada pel mallorquí Ignacio Barceló el 1952 i dirigida al món amateur. Aquí es donà a conèixer Josep M. Casademont, que assumiria el paper de teòric i promotor entre els fotògrafs catalans. El 1963 publicà la seva pròpia revista, Imagen y Sonido, portant alhora la direcció de la Sala Aixelà de Barcelona, per on desfilaren els fotògrafs més coneguts del moment. Casademont descriu l'obra del grup neorealista:

« Per nosaltres la fotografia era un problema alimentari; no era un problema existencial o espiritual. Era el problema de poder viure practicant la professió que havíem escollit. Ja sé que la manifestació plàstica posterior podia donar a entendre que denunciàvem un estat d'injustícia, de misèria… Però no, res, mentida. A allò que de veritat aspiràvem era a convertir-nos en fotògrafs professionals. Ens semblava una aspiració molt honorable i ens revoltava que la societat no ens donés uns mecanismes per accedir-hi. Que després hi hagués una concreció particular de tot això, que per comptes d'escapar-nos per exemple per la via del surrealisme ens escapéssim per la via de la crítica social, crec que és purament accidental. »
— Josep M. Casademont.[13]

El cas és que els autors, volgudament o no, amb la seva visió aguda i insolent, manifestaven una ruptura amb l'academicisme oficial. Així, la publicació de Barcelona. Blanc i negre (1964) va ser un fet rellevant no només en la carrera de Xavier Miserachs sinó en la mirada àcida i caòtica del món urbà, ja que completava les Visions de Barcelona (Wolfgang Weber, 1929 i Català-Roca, 1954) que anaven més enllà del caràcter entranyable i pintoresc, transmetent una nova sensibilitat.[14]

Cinema

[modifica]

Miserachs va tenir una petita incursió en el món del cinema, fent de càmera en algunes pel·lícules underground dels seus amics Enric Vila-Matas, Emma Cohen i Jordi Cadena, i fins i tot arribà a dirigir i produir un curtmetratge propi, Amén, historieta muda.[15] També va fer la foto fixa de la pel·lícula Juguetes Rotos, dirigida per Manuel Summers, el 1966.

Llegat

[modifica]

Memorials

[modifica]
La Sala Xavier Miserachs al Palau de la Virreina

Després de la seva mort, s'han celebrat diversos actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs, i també s'han anomenat diferents premis o vies amb el seu nom. L'any 2001 se celebrà el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs, organitzat per l'empresa hotelera Hotusa, que consistia en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona; duu el nom de l'autor per la seva obra Barcelona. Blanc i negre.[16]

Palafrugell va anomenar el passeig de ronda entre les platges de Calella de Palafrugell i Llafranc amb el nom del fotògraf, i es convertí així l'any 1998 en la primera vila –i fins al moment, l'única– que ha anomenat alguna de les seves vies amb el nom del fotògraf.[17] També a Palafrugell se celebra des de 1999 la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, dedicada a la fotografia documental, amb la participació de 90 fotògrafs; en les edicions de 1999, 2004, 2008 i 2010 s'hi van organitzar exposicions específiques de l'autor.[18][19]

A Barcelona, la sala d'exposicions de la planta baixa del Palau de la Virreina va dur entre el 17 de desembre de 1998 i el 2010 el nom del fotògraf en honor seu.[20] El 2010, la Sala Xavier Miserachs es va traslladar a l'antiga Sala de Numismàtica, i la de la planta baixa passà a denominar-se Virreina Lab.[21]

Arxiu Xavier Miserachs

[modifica]
L'arxiu es conserva al MACBA.

L'Arxiu Miserachs està constituït per aproximadament unes 80.000 imatges fotogràfiques, junt amb tota mena de documentació del fotògraf, així com part de la seva biblioteca personal. Actualment es troba dipositat al Centre d'Estudis i Documentació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona des del 3 de febrer de 2011 i per un període (renovable) de 25 anys. Els primers contactes entre el museu i la família es van realitzar el 2009.[22] Junts van arribar a l'acord que el museu custodiaria les obres, les digitalitzaria i en faria difusió, afavorint l'estudi i la investigació del fons, tant a nivell universitari com a nivell popular. Un dels fets més destacats d'aquest dipòsit va ser que, al cap de pocs dies de realitzar-se, el museu va penjar al popular web de fotografies Flickr una sèrie de fotografies de l'artista, algunes d'elles amb llicència Creative Commons BY-NC-ND (Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada).[23][24]

Fons de l'arxiu[25]
  1. 60.000 negatius
  2. 20.000 diapositives o transparències
  3. 2.500 fulls de contactes
  4. Quaderns amb notes personals
  5. Documentació administrativa
  6. Biblioteca personal (no completa)

Publicacions

[modifica]
Any Títol Textos Descripció Editorial Ref.
1964 Barcelona. Blanc i negre Josep Maria Espinàs Aymà [26]
1966 Costa Brava show Manuel Vázquez i Peter Coughtry Kairós [27][28][29]
1966 Conversaciones en Cataluña Salvador Pàniker Llibre amb entrevistes a personatges com Josep Pla, Ana María Matute, Josep Maria Gironella, Salvador Espriu, Josep Maria de Porcioles, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs o Salvador Dalí, entre d'altres. Kairós [30]
1967 Los cachorros Mario Vargas Llosa Lumen [31]
1967 El arte prerrománico asturiano Antonio Bonet Correa Polígrafa
1969 Conversaciones en Madrid Salvador Pàniker Llibre amb entrevistes a personatges com Camilo José Cela, Antonio Buero Vallejo, Aranguren, Sáenz de Oiza, entre d'altres. Kairós [32]
1978 Andalucía Barroca Antonio Bonet Correa Polígrafa [33]
1982 Catalunya des del mar Carles Barral Forma part de la col·lecció Vida i costums dels catalans. Edicions 62 [34]
1984 Aprendre a conviure Josep Maria Espinàs Aprende a conviure. Reflexions sobre civilitat és un llibre fet per la Caixa de Sabadell en el 125è aniversari de la institució, amb el patrocini del departament d'Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya. Caixa de Sabadell [35]
1985 Catalunya a vol d'ocell Carles Barral, Josep Maria Ainaud Edicions 62 [36]
1987 Barcelona a vol d'ocell Montserrat Roig i Fransitorra Edicions 62 [37]
1987 Passeig de Mar Xavier Febrés Passeig de mar: la costa catalana del delta de l'Ebre a Cotlliure. Ed. Plaza y Janés/Diari de Barcelona [38]
1988 Els barcelonins Colita, Oriol Maspons, Anna Maria Moix, Terenci Moix Edicions 62 [39]
1988 Les Barcelones del Món J. Nuñez, Rafael Pradas Caixa de Barcelona [40]
1990 Metros i Metròpolis Xavier Febrés, Mercè Sala Diputació de Barcelona [41]
1990 Gran Teatre del Liceu També hi ha fotografies de Ferran Freixa. L'Avenç [42]
1992 El Gran Teatre del Liceu a Sevilla Ramon Pla i Arxé Llibre fet amb motiu de l'Exposició Universal de Sevilla 1992. L'Avenç [43]
1997 L'Empordà, llibre de meravelles Antoni Puigverd Edicions 62 [44]
1995 Ciutat Vella. Visions des d'una passió Joan Barril, Josep Maria Carandell, Josep Cuní, Arcadi Espada, Josep Maria Espinàs, Xavier Febrés, Patrícia Gabancho, Josep Maria Huertas, Josep M. Lladó, Lluís Permanyer, Alfred Rexach i Margarita Rivière. Fotografia en color a càrrec de Toni Catany i en blanc i negre a càrrec del propi Miserachs i de Colita, Toni Catany i Leopold Pomés. Lunwerg [45]
1995 Profesiones con futuro: Fotógrafo Xavier Miserachs Ribalta Llibre teòric en el que explica la seva concepció i experiència al voltant de la professió de fotògraf. Sense il·lustracions. Grijalbo
1997 Fulls de contacte Xavier Miserachs Premi Gaziel 1997, Memòries de l'artista. Edicions 62 [46]
1998 Girona a Quatre Vents Joan Domènech i Moner Lunwerg [47]
1998 Criterio fotográfico Xavier Miserachs Llibre de divulgació fotogràfica. Editorial Omega [48]
2004 Conversaciones en Madrid y en Cataluña Salvador Pàniker i Alemany Reedició revisada després de la mort del fotògraf. Kairós [49]
2006 Memòries de la Costa Brava Rosa Regàs Fotografies de F.Català Roca i Miserachs Lupita Books [50]

Exposicions rellevants

[modifica]
  • 1957 — Agrupació Fotogràfica de Catalunya (Barcelona), AFAL (Almeria) i Real Sociedad Fotográfica de Madrid: Terré-Miserachs-Masats[51]
  • 1959 — Sala Aixelà, Barcelona Terré-Miserachs-Masats, dirigida per Josep Maria Casademont
  • 1982 — Galeria René Metras, Barcelona. Exposició conjunta amb Leopold Pomés i Francesc Català-Roca. Fotografia catalana als anys 50-60
  • 1987 — Barcelona Metrópolis. Instal·lació a la Gran Via de Barcelona de l'exposició conjunta amb Colita, Oriol Maspons i Francesc Català-Roca
  • 1991 — Escuela de Artes y Oficios de Almería. Grupo AFAL 1956-1991. Exposició col·lectiva, organitzada per la Junta de Andalucía, la Diputación Provincial de Almería y Almediterránea'92
  • 1992 — Centre d'Art Santa Mònica: Temps de Silenci, Exposició organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Caixa de Catalunya
  • 1992 — Fundació "la Caixa" 1 segon i 25 centèsimes. Exposició retrospectiva comisariada per Alain Dupuy
  • 2000 — Col·legi de Periodistes de Catalunya, (Barcelona) Xavier Miserachs, un luxe periodístic[52]
  • 2004 — MARCO, Vigo i Madrid, Fotografía y Arte. Variaciones en España 1900-1980 Comissariada per Horacio Fernández, PhotoEspaña 04, Madrid.
  • 2006 — CAAC de Sevilla - El Grupo Fotográfico AFAL 1956 - 1963 Comissariada per Laura Terré. .
  • 2006 — Galería Josef Sudek (Praga) Barcelona. Blanco y Negro[53]
  • 2007 — Centre Fontana d'Or (Girona) Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava[54]
  • 2008 — Galeria Hartmann (Barcelona) En clau de dona[55]
  • 2015 — Miserachs Barcelona, MACBA[56]
  • 2015 — A.XMI, MACBA. Selecció d'imatges fotogràfiques, documents, llibres i revistes del Fons, així com un recorregut pel procés de treball que el Centre d'Estudis i Documentació MACBA ha portat a terme per incorporar, catalogar i difondre aquest important conjunt.

Premis i reconeixements

[modifica]
Any Premi Obra premiada Ref.
1954 I Trofeu Luis Navarro [57]
1997 II Premi Gaziel de Biografies i Memòries Fulls de contactes. Memòries [58]
1998 Premi Creu de Sant Jordi Trajectòria fotogràfica [59]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Colita explica que aquest llibre es va publicar una mica per casualitat. Als baixos de la finca de l'estudi de Miserachs hi havia la seu de l'editorial Aymà, que sovint li demanava fotos per als seus llibres; un dia, Rafael Serra va venir a demanar una foto urgent i Miserachs va anar a fer-la. Mentre esperava, li va deixar les fotos que acumulava per a la idea del llibre perquè s'entretingués: li van agradar i les va ensenyar al dirigent de l'editorial, el Sr. Cendrós, que, quan les va veure, s'hi va tirar de cap i va publicar el llibre. Citat a Colita, Xavier Miserachs, conversa transcrita per Xavier Febrés, Diàlegs a Barcelona, ISBN 8476091559
  2. ↑ El fotoperiodisme neix amb la urgència de la premsa gràfica, va lligat a la noció d'actualitat i amb la representació de notícies que han de ser explicades amb una o poques imatges. Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes. ISBN 8476643624
  3. ↑ La fotografia documental implicava uns objectius descriptius: preservar una determinada informació. Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes. ISBN 8476643624
  4. ↑ Walter Benjamin, L'obra d'art a l'era de la reproductibilitat tècnica, 1935. Ed.catalana a Edicions 62, 1983: «No cal perdre temps en indagar si la fotografia és art o no, sinó veure com la fotografia ha modificat el mateix concepte d'art.»

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Xavier Miserachs». web. MACBA. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 2 abril 2015].
  2. ↑ «L'arxiu Miserachs, al MACBA». Telenotícies, 21-02-2011. Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 22 febrer 2011].
  3. ↑ Maspons, Oriol. Xavier Miserachs. Barcelona: La Fabrica, 2007. ISBN 978-84-96466-88-3. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 VVAA. Gauche divine. Barcelona: Lunwerg Editores, 2000. ISBN 84-7782-680-3. 
  5. ↑ Miserachs, 1992.
  6. ↑ Espejo, Antonio. «Miserachs, un maestro en blanco y negro» (en castellà). El País, 01-03-2011. Arxivat de l'original el 12 de maig 2011. [Consulta: 30 abril 2011].
  7. ↑ «Biografia de Xavier Miserachs». Arxiu Miserachs. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2024. [Consulta: 28 abril 2011].
  8. ↑ Febrés, Xavier «Homenatge a l'amic Xavier Miserachs». El Periódico de Catalunya, 30-08-2008. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2024 [Consulta: 18 setembre 2016].
  9. ↑ «Xavier Miserachs». Anuaris.cat, 1998. [Consulta: 30 abril 2011].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Febrés, Xavier. «Les fotos de Xavier Miserachs repareixen al MACBA per peteneres». Apologia de la curiositat, 21-09-2015. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2016. [Consulta: 18 setembre 2016].
  11. ↑ «"Edward Steichen at The Family of Man, 1955"» (en anglès). MoMA. Arxivat de l'original el 2011-11-25. [Consulta: 14 novembre 2011].
  12. ↑ ALGANS, Josep (coord.). Fort, el temps no importa : [catàleg de l'exposició] : fotografies de Joaquim Fort de Ribot 07.07.2017 / 24.09.2017 Museu de l'Emporda Casa Empordà.. Figueres: Museu de l'Empordà, 2017. 
  13. ↑ Miserachs, 1992, p. 23-24.
  14. ↑ Miserachs, 1992, p. 25.
  15. ↑ «El Archivo Miserachs en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona» (en castellà). Fotomundo, 2011. Arxivat de l'original el 2011-10-13. [Consulta: 25 desembre 2011].
  16. ↑ «El Premio de Fotografía Xavier Miserachs» (en castellà). El País, 20-09-2001. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2024. [Consulta: 27 abril 2011].
  17. ↑ «Nomenclàtor de carrers — Xavier Miserachs, Passeig de». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 27 abril 2011].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ «Biennal de fotografia Xavier Miserachs — Història». Biennal de fotografia Xavier Miserachs. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2011. [Consulta: 27 abril 2011].
  19. ↑ «Palafrugell, seu de la XV Biennal de Footgrafia de Xavier Miserachs». Bonart [Girona], núm. 132, 10-2010, p.44. ISSN: 1885-4389.
  20. ↑ «Xavier Miserachs». Anuari, 1998. [Consulta: 27 abril 2011].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «La Guia secreta de les Rambles». Ajuntament de Barcelona, 2010. [Consulta: 30 abril 2011].[Enllaç no actiu] PDF
  22. ↑ Nota de premsa Dipòsit Arxiu Miserachs
  23. ↑ «Col·lecció a Flickr de l'Arxiu del MACBA». Arxivat de l'original el 2024-09-30. [Consulta: 22 febrer 2011].
  24. ↑ «La família de Xavier Miserachs cedeix tot l'arxiu del fotògraf al MACBA». Btvnotícies, 21-02-2011. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2011. [Consulta: 30 abril 2011].
  25. ↑ Fitxa descriptiva del Fons de l'Arxiu Arxivat 2015-09-11 a Wayback Machine. PDF
  26. ↑ Xavier Miserachs; Espinàs, Josep Maria. Barcelona blanc i negre: 371 fotografies. Aymà, 1964 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  27. ↑ Num reg. 2245-66 DL: Vi; 592-1966
  28. ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 212. ISBN 84-95554-27-5. 
  29. ↑ Xavier Miserachs; Vázquez, Manuel; Coughtry, Peter. Costa Brava show. Editorial Kairós, 1966 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  30. ↑ Salvador Pániker. Conversaciones en Cataluña. Editorial Kairós, 1970. GGKEY:6PKZDBY98G0 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  31. ↑ José Ignacio López Soria; Tenorio Requejo, Néstor. Mario Vargas Llosa : el fuego de la literatura. Artedea, 2001 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  32. ↑ Salvador Pániker. Conversaciones en Madrid. Editorial Kairós, 1971 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  33. ↑ Antonio Bonet Correa. Andalucía barroca: arquitectura y urbanismo. Ediciones Polígrafa, 1978 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  34. ↑ Carlos Barral; Miserachs, Xavier. Catalunya des del mar: pel car de fora. Edicions 62, 1982. ISBN 978-84-297-1917-8 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  35. ↑ Josep M. Espinàs. Aprendre a conviure: reflexions sobre civilitat. La Campana, 1986. ISBN 978-84-86491-01-7 [Consulta: 19 octubre 2011]. [Enllaç no actiu]
  36. ↑ Carlos Barral; Miserachs, Xavier; Josep Maria Ainaud. Catalunya a vol d'ocell. Edicions 62, 1985. ISBN 978-84-297-2374-8 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  37. ↑ Montserrat Roig; Miserachs, Xavier. Barcelona a vol d'ocell. Edicions 62, 1987. ISBN 978-84-297-2706-7 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  38. ↑ Xavier Febrés; Miserachs, Xavier. Passeig de mar: la costa catalana del delta de l'Ebre a Cotlliure. Plaza & Janés, 1988*. ISBN 978-84-01-60750-9 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  39. ↑ Ana María Moix; Moix, Terenci. Els Barcelonins. Edicions 62, 1988. ISBN 978-84-297-2874-3 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  40. ↑ Joana Núñez; Pradas, Rafael; Miserachs, Xavier. Les Barcelones del món. Caixa de Barcelona, 1988. ISBN 978-84-7580-607-5 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  41. ↑ Xavier Febrés; Miserachs, Xavier; Sala, Mercè. Metros i metròpolis. TMB, 1990. ISBN 978-84-7794-127-9 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  42. ↑ Ferran Freixa; Miserachs, Xavier. Gran Teatre del Liceu. Consorci del Gran Teatre del Liceu, 1990. ISBN 978-84-85905-77-5 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  43. ↑ Xavier Miserachs; Pla i Arxé, Ramon. El Gran Teatre del Liceu en Sevilla. L'Avenç, 1992. ISBN 978-84-85905-91-1 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  44. ↑ Antoni Puigverd; Miserachs, Xavier. L'Empordà: llibre de meravelles. Edicions 62, 1 de gener de 1996. ISBN 978-84-297-4203-9 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  45. ↑ Joan Barril; Catany (1942-), Toni. Ciutat Vella: visions des d'una passió. Lunwerg, 1995. ISBN 978-84-7782-332-2 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  46. ↑ Xavier Miserachs. Fulls de contactes: memòries. Edicions 62, 1998. ISBN 978-84-297-4366-1 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  47. ↑ Joan Domènech i Moner. Girona, a quatre vents. Lunwerg Editores, Setembre de 1998. ISBN 978-84-7782-534-0 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  48. ↑ Xavier Miserachs. Criterio fotográfico: notas para un curso de fotografía. Omega, 1 de setembre de 1998. ISBN 978-84-282-1133-8 [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2024-09-30 a Wayback Machine.
  49. ↑ Pàniker, Salvador; Fotos:Xavier Miserachs. Conversaciones en Madrid y en Cataluña (en castellà). Editorial Kairós, 2004. ISBN 9788472455696 [Consulta: 3 abril 2011].  Arxivat 30 de setembre 2024 a Wayback Machine.
  50. ↑ Regàs, Rosa; Fotos:Xavier Miserachs. Memòries de la Costa Brava. Lupita Books, 2006. 
  51. ↑ «Exposicions col·lectives de Ricard Terré». Web oficial de Ricard Terré, 2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 gener 2012].
  52. ↑ «El fotoperiodisme de Miserachs, un luxe a exposició». Lamalla.cat, 07-03-2000. [Consulta: 30 abril 2011].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ «Barcelona de Xavier Miserachs por primera vez en Praga» (en castellà). Radio Praha, 11-02-2006. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2014. [Consulta: 30 abril 2011].
  54. ↑ «Fitxa de l'exposició». Fundació «La Caixa», 2007. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 30 abril 2011].
  55. ↑ «En clave de mujer», 2008. [Consulta: 30 abril 2011].
  56. ↑ «Miserachs Barcelona». web. MACBA. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2016. [Consulta: 17 setembre 2015].
  57. ↑ «Fitxa descriptiva del fons Xavier Miserachs - MACBA». Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 27 abril 2011].
  58. ↑ «Arxiu - Xavier Miserachs». Arxivat de l'original el 2009-06-28. [Consulta: 27 abril 2011].
  59. ↑ «L'arxiu fotogràfic de Xavier Miserachs es pot consultar a flickr». Patrimoni.gencat, 22-02-2011. [Consulta: 27 abril 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Miserachs, Xavier. Xavier Miserachs: 1 segon i 25 centèsimes. Barcelona: Fundació "la Caixa", 1992. ISBN 8476643624. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Miserachs i Ribalta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Miserachs_i_Ribalta&oldid=34049772»