Vés al contingut

Xurra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuXurra
Pterocles orientalis Modifica el valor a Wikidata

Pterocles orientalis mascle i femella
Dades
Pes28 g
428 g
383 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura71,5 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou23 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693002 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePterocliformes
FamíliaPteroclidae
GènerePterocles
EspèciePterocles orientalis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 35 cm de llargària.
  • Té les potes i la cua més curtes que la ganga.
  • Ales punxegudes.
  • El mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta.
  • La femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
  • Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre.
  • Posseeix unes plaques còrnies a la base de les potes i al ventre que serveixen d'aïlladors de la calor.

Subespècies

[modifica]
  • Pterocles orientalis aragonica
  • Pterocles orientalis arenarius
  • Pterocles orientalis bangsi
  • Pterocles orientalis orientalis

Reproducció

[modifica]
Ou

Fan un niu en una lleugera concavitat a terra, mínimament folrada, i hi ponen 2-3 ous a l'abril-juny. Els dos pares escalfen els ous: a la nit ho fa el mascle, mentre que la femella -de plomatge molt més críptic- ho fa durant les hores més compromeses del dia). En l'alimentació dels pollets també intervenen tots dos pares, essent el pare l'encarregat de portar aigua.[1]

Distribució geogràfica

[modifica]

La subespècie Pterocles orientalis orientalis viu als terrenys esteparis de l'Àfrica del Nord, de la península Ibèrica, de les Illes Canàries, Turquia, Xipre i Israel, mentre que Pterocles orientalis arenarius ho fa al Kazakhstan, l'oest de la Xina i el nord del Pakistan (aquesta darrera subespècie també hiverna al Pakistan i al nord de l'Índia).

Hàbitat

[modifica]

Viuen en terrenys oberts, secs i pedregosos, amb vegetació escassa o un xic densa, com els que es poden trobar a la part occidental de la Depressió Central (Baix Cinca, la Noguera i el Segrià). La població que habita aquest indret és la continuació de la que existeix a la Depressió de l'Ebre.

Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Costums

[modifica]

Són sedentàries i gregàries.

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 61. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]