Yahya Sinwar
.jpg?lang=ca)
Yahya Sinwar (àrab: يحيى إبراهيم حسن السنوار) (camp de Khan Yunis, 29 d'octubre de 1962 - Tel al-Sultan, 16 d'octubre de 2024)[1] va ser un polític palestí que va exercir de líder de Hamàs a la Franja de Gaza, després d'haver agafat el relleu a Ismail Haniyeh el febrer del 2017.[2][3] Va ser un dels cofundadors del dispositiu de seguretat de Hamàs[4] i va arribar a ser la figura més poderosa dins de l'organització.[5]
El setembre de 2015, Sinwar va ser considerat «terrorista» pel govern dels Estats Units d'Amèrica,[4] i Hamàs i les Brigades Izz ad-Din al-Qassam van ser designades «organitzacions terroristes» pels Estats Units i altres països i organitzacions afins. El dimarts 6 d'agost de 2024 Hamàs anuncià que Yahya Sinwar fou designat com a líder màxim de l'organització, prenent el relleu d'Ismaïl Haniyeh, una setmana després del seu assassinat.[6]
Biografia
[modifica]Sinwar va néixer amb el nom de Yahya Ibrahim Hassan Sinwar el 1962, en un camp de refugiats de Khan Yunis, fil d'uns pares que s'havien vist obligats a fugir arran de la Nakba.[7] Després de graduar-se a l'escola secundària, va passar a la Universitat Islàmica de Gaza on es va llicenciar en Estudis Àrabs.[8][9]
Sinwar va ser detingut per primera vegada el 1982 per activitats insurgents i va passar diversos mesos a la presó de Far'a, on va conèixer altres activistes palestins com Salah Shehadeh i es va dedicar a la causa palestina.[8] Detingut de nou el 1985,[3] després de la seva llibertat, amb Rawhi Mushtaha va cofundar l'organització de seguretat Munazzamat al Jihad w'al-Dawa (Majd), que treballava, entre altres tasques, per identificar els espies israelians en el moviment palestí,[2] i que el 1987 es va convertir en la «policia» de Hamàs.[8]
El 1988, va dissenyar el segrest i la mort de dos soldats israelians, va ser arrestat, condemnat per assassinat i sentenciat el 1989 a quatre cadenes perpètues.[3][4] Va intentar escapar-se diverses vegades sense èxit.[9][10] Sinwar va complir 23 anys de la seva condemna abans de ser alliberat el 2011 i repatriat a la Franja de Gaza com a part de l'intercanvi de presoners pel soldat israelià Gilad Shalit.[2]
El febrer de 2017, Sinwar va ser elegit cap de Hamàs a la Franja de Gaza, prenent el relleu d'Ismail Haniyeh. Al març va establir un comitè administratiu controlat per Hamàs per a la Franja de Gaza, cosa que significava l'oposició a qualsevol repartiment de poder amb l'Autoritat Nacional Palestina de Ramal·lah. Sinwar rebutjava qualsevol reconciliació amb Israel[2] i demanava als militants que capturessin més soldats israelians com a única manera d'alliberar presoners.[4] El setembre del 2017 va començar una nova ronda de negociacions amb l'Autoritat Nacional Palestina a Egipte i va acordar dissoldre el comitè administratiu de Hamàs per a Gaza.[11][12]
El 16 de maig de 2018, en un inesperat anunci a Al Jazeera, Sinwar va afirmar que Hamàs exerciria la «resistència popular i pacífica» obrint la possibilitat que Hamàs poguès tenir un paper en les negociacions amb Israel.[12] Una setmana abans havia animat la població de Gaza a trencar el bloqueig israelià, afirmant que «preferim morir com a màrtirs que morir per l'opressió i la humiliació», i afegint que «estem preparats per morir i desenes de milers moriran amb nosaltres».[13]
Al març de 2021 va ser elegit per a un segon mandat de quatre anys com a cap de Hamàs a Gaza en unes eleccions celebrades en secret.[14] El 15 de maig de 2021 es va informar que un atac aeri israelià va atacat la seva casa sense que hi hagués detalls immediats sobre morts o ferits. L'atac va tenir lloc a Khan Yunis enmig de la tensió creixent entre Israel i Palestina.[15] El 2022, Hamàs va produir una sèrie de televisió anomenada Fist of the Free, que mostrava els seus militants assaltant Israel en massa. Sinwar va lliurar premis a tots els participants en una cerimònia pública, elogiant en un discurs la precisió de la sèrie i afirmant que el seu treball era «part integrant del que estem preparant».[7][16]
Fou el cervell de l'Operació Inundació d'Al-Aqsa que el 7 d'octubre de 2023 es va saldar amb uns 1.200 morts i 250 segrestats en terres israelianes que va desencadenar la Guerra entre Israel i Gaza de 2023.[17]
El 20 de maig de 2024 Karim Khan, fiscal del Tribunal Penal Internacional va demana ordres de detenció per a Yahya Sinwar, el líder de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam Mohammed Deif i Ismail Haniyeh, líder polític de Hamàs, així com també pel primer ministre israelià Binyamín Netanyahu i el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, acusats de crims de guerra i crims contra la humanitat pels atacs del 7 d'octubre a Israel i la posterior guerra a Gaza.[18] Després de la mort d’Ismail Haniyeh el 31 de juliol de 2024 a Teheran per un atac aeri israelià[19] Sinwar es va convertir en el membre més poderós de Hamàs.
Va morir en combat amb les tropes israelianes el 17 d'octubre a Tel al-Sultan.[17]
Referències
[modifica]- ↑ Guerrero, Joan Antoni. «Qui és Yahya Sinwar, líder de Hamàs a Gaza i número 1 a la llista d'objectius d'Israel pel 7-O», 17-10-2024. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Beaumont, Peter «Hamas elects hardliner Yahya Sinwar as its Gaza Strip chief» (en anglès). The Guardian, 13-02-2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 ; Booth, William «Hamas names hard-liner as its new political leader in Gaza». The Washington Post, 13-02-2017.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Terrorist Designations of Yahya Sinwar, Rawhi Mushtaha, and Muhammed Deif». United States Department of State, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 21 de gener 2017. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «The Palestinians try to reconcile». The Economist, 05-10-2017.
- ↑ «Hamas tria com a líder el "cervell" de l'atac del 7 d'octubre després de l'assassinat de Haniyeh». 324cat, 06-08-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Burke, Jason. «Yahya Sinwar: el líder de Hamás que pasó 23 años en cárceles israelíes» (en castellà), 17-10-2024. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Còpia arxivada» (en àrab). Palestinian Information Center, 15-04-2010. Arxivat de l'original el 24 de juny 2016. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «Yehya Ibrahim Sinwar». Ezzedeen AL-Qassam Brigades. Arxivat de l'original el 2016-09-02. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Còpia arxivada». Maan News Agency, 19-10-2011. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2017. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Hamas agrees to talks with Fatah, hold elections». www.aljazeera.com.
- ↑ 12,0 12,1 «The leader of Hamas in Gaza is the most influential man in Palestine». , 26-05-2018.
- ↑ ; Abuheweila, Iyad «As Gaza Teeters on Precipice, a Hamas Leader Speaks Out». The New York Times, 10-05-2018 [Consulta: 25 setembre 2018].
- ↑ «Yahya Sinwar». www.jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ Gross, Judah Ari. «Home of Hamas leader in Gaza said hit by Israeli strike». www.timesofisrael.com.
- ↑ «La Jornada - Serie Fist of the Free: operación encubierta israelí fallida, con un giro palestino heroico y victorioso» (en castellà). La Jornada, 17-02-2022. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ 17,0 17,1 «Israel mata a Gaza Yahya Sinwar, líder de Hamas i cervell dels atacs del 7 d'octubre». 324, 17-10-2024. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ Ivana Kottasová, Madalena Araujo. «Exclusive interview: ICC prosecutor seeks arrest warrants against Sinwar and Netanyahu for war crimes over October 7 and Gaza» (en anglès). CNN, 20-05-2024. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ Kathleen Magramo, Lex Harvey, James Legge, Jessie Yeung, Antoinette Radford, Sana Noor Haq. «Hamas political leader Ismail Haniyeh killed in Iran» (en anglès). CNN, 31-07-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].