Aerinita

Aerinita
Aerinita d'Estopanyà
Fórmula química	Ca₄(Al,Fe,Mg)10Si₁₂O35(OH)₁₂CO₃·12H₂O
Epònim	blau cel
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.DB.45
Propietats
Hàbit cristal·lí	fibrós
Estructura cristal·lina	a = 14.690(15) Å, b = 16.872(15) Å, c = 5.170(15) Å, Z = 2
Color	blau a blau verdós
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc blavosa
Diafanitat	translúcida
Gravetat específica	2.48
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα1.510(5), nβ = 1.560(5), nγ = 1.580
Pleocroisme	intens; X = blau brillant; Y = Z = beix pàl·lid
Angle 2V	63° (calc.)
Dispersió òptica	δ = 0.07
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1988 s.p.
Símbol	Aer
Referències

L'aerinita és un mineral de la classe dels silicats relacionat amb el grup dels piroxens. El nom ve del grec «ἀέρινος», eteri, (que té propietats de l'aire) i d'aquí se’n pot derivar alguna de les seves propietats com el color del cel (blau-cel).

A finals de la dècada de 1860 el Museu de Wroclaw (Polònia) va incorporar a la seva col·lecció un mineral de color blau intens procedent dels Pirineus. Lasaulx va estudiar-lo uns anys més tard adonant-se que es tractava de quelcom diferent fins al moment. Va proposar el nom d'Aërinit, tot i que encara es desconeixia la procedència exacta. No va ser fins al 1882 que es va descobrir el jaciment de Casserres del Castell, a Estopanyà, considerant-se des de llavors la localitat tipus.

Fou emprada entre els segles XI i XV com a pigment en les nombroses pintures murals del romànic de l'Aragó, Oest de Catalunya, Andorra i sud de França, zones properes als jaciments del mineral. El blau de Sant Climent de Taüll, per exemple, està fet amb aquest mineral.

Formació i jaciments

És un mineral que es troba en fàcies de zeolites hidrotermals, format a relativament baixa temperatura a l'interior de fractures i vetes de roques ígnies màfiques. Es forma per l'alteració dels basalts i les andesites.

Típicament sol anar associat als minerals prehnita, ellagita i mesolita.

Se'n troben jaciments a Saint Pandelon a Aquitània (França), Cadis o Màlaga, així com a Nova Jersey (Estats Units). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya, Lleida), Casserres del Castell (Estopanyà, Osca) a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant), a Los Vives (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a Altura (Castelló).