Vés al contingut

Càvec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticCàvec

càvec tradicional Modifica el valor a Wikidata
Tipuseina agrícola Modifica el valor a Wikidata

Un càvec és una eina composta d'una fulla de ferro de forma triangular més estreta de l'aixada i sensiblement corbada cap als costats amb acer a la punta i un ull a la part ampla on es fica el mànec de fusta.[1] Aquest mànec forma un angle agut amb la fulla metàl·lica i se subjecta amb unes gaies o petites làmines també de ferro.[2] En forma més petita amb mànec curt es parla de caveguell o caveguet.[3][4]

La paraula prové del verb cavar derivat del llatí cauus ‘buit, concavat’[5] amb el sufix -ec, per influx de la paraula ‘mànec’.[6]

Descripció

[modifica]

Tradicionalment, el mànec del càvec té una longitud de 62,5 cm; la fulla triangular, 33 cm a la base i 33 cm d'altura. L'arader era l'artesà, una mena de fuster, que feia el mànecs.[7] El mànec dels càvecs moderns és una mica més llarg i la fulla més petita. El mànec és de fusta d'ullastre (Olea europaea) o de coscoll (Quercus coccifera) i la fulla de ferro acerat a la punta.[8]

El càvec s'empra amb les dues mans. L'eina serveix en agricultura de regadiu per entaular, fer recs, recollir hortalisses, passar l’aigua a les boqueres, girar taps, etc.[8] i en la construcció per cavar i construir parets de pedra seca per retirar la terra i el reble quan es desxerneix, per escombrar i per omplir les senalles.[2] Hom se situa davant el material, es col·loca la senalla amb certa inclinació entre els peus i recolzada a les cames, amb el càvec s'arreplega i arrossega el material i se n'omple la senalla.

Referències

[modifica]
  1. «Càvec». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Alomar Canyelles et alii, 2002, p. 70.
  3. «Eines per feinejar». Cultura Popular de Menorca. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  4. «caveguell». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Seva i Llinares, Antoni. «cauus, caua, cauum». A: Diccionari Llatí-Català. 2007, 1993, p. 234-35. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  6. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cau, 1.cava 1.cavar 5. càvec». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició, 1996, p. 192-193. ISBN 9788441225169. 
  7. Limon Pons, Miquel Àngel «La trista mort dels araders». dBalears, 26-03-2007.
  8. 8,0 8,1 «Càvec». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]