Vés al contingut

Rascle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Rascle de discs

Rascle o més popularment esterrossadora és un arreu agrícola que s'utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra.

Consisteix en un marc rígid on es disposen puntes metàl·liques, petits discos d'acer o cadenes que se sacsegen en diverses direccions per l'efecte de la tracció i incideixen en el sòl. La primera representació d'un rascle és de l'any 1097 en el tapís de Bayeux.[1]

Es diferencia d'una arada en el fet que no té com a missió fer solcs en la terra sinó només preparar-la per a la sembra un cop la terra ha estat llaurada. També es pot fer servir per treure herba si aquesta està encara poc desenvolupada, ja que quan les males herbes són grans embussen el rascle. En alguns camps esportius també es rascleja la gespa per airejar-la o renovar-la o els camps de terra per deixar-los llisos.

Característiques

[modifica]

Les rascles lleugeres poden ser transportades sostingudes per l'elevador hidràulic del tractor. Els rascles més pesants són arrossegats pel tractor.

Els rascles es fan servir després de llaurar amb l'arada per trencar la capa compactada i preparar el terreny per a la sembra. En altres casos els rascles serveixen també per colgar l'adob que s'ha deixat sobre el terreny. També es fa servir per trencar la capa d'herbes. Es fan servir de manera significativa en les feines superficials del terreny en l'agricultura ecològica.

Sobre els rascles es posen pesos (sovint pedres) per augmentar la capacitat d'esmicolar la capa compactada del terra i fer més pressió sobre el terreny a llaurar. Hi ha a la venda diverses versions i dimensions de rascles.

Tipologia

[modifica]
Rascle de dents vibradores.
  • Rascle de dents rígides: és la forma clàssica i més antiga de rascle. Està formada per un xassí al qual se li enganxen puntes de ferrosovint lleument plegades cap enrere.
  • Rascle extirpador: està format de poques puntes però de grans dimensions:es fa servir exclusivament per llaurar els terrenys molt compactats, rep el nom de la seva propietat d'extirpar les herbes infestants perquè mou el terreny i exposa les arrels a l'exterior.
  • Rascle de dents vibradores: són dents fixes però elàstiques, la seva funció és intermèdia entre la de l'extirpador i el rascle tradicional de dents rígides.
  • Rascle de malla: amb funcions anàlogues al rascle de dents rígides: es feia servir més en temps passats i actualment només en feines de sembra a eixams o colgar fertilitzants.
  • Rascle de discs: format per dues o més sèries de nombroses rodes dentades i discs tallants, és adequada a terrenys menys durs que els que es fan servir rascles de dits drets o dits oblics; n'hi ha diverses versions.
  • Rascle rotatiu: no és realment un rascle perquè la seva acció sobre el terreny és degut a la rotació, però tenen la mateixa funció de disgregar els terrossos del terreny, però no la d'enterrar.

En climes més freds, els tipus més comuns són el grau de discos, el grau de cadenes, el grau de dents o grau de pues i el grau de dents elàstiques. Les graderies de cadenes s'utilitzen sovint per a treballs més lleugers, com anivellar el cultiu o cobrir les llavors, mentre que les graderies de discos s'utilitzen normalment per a treballs pesats, com el següent a l'arada per trencar la pastura. A més, hi ha diversos tipus de graderies rotatives, en què els cultivadors són impulsats pel tractor en lloc de dependre del seu moviment d'avenç.

Les rascles de dents s'utilitzen per refinar la condició del llit de sembra abans de plantar, per eliminar les males herbes en els cultius en creixement i per afluixar els sòls entre les fileres per permetre que l'aigua penetri al subsòl. Un quart tipus és un grau de discos de cadena. Cada disc unit a les cadenes s'arrossega en angle sobre el terra. Aquestes traces es mouen ràpidament per la superfície. La cadena i el disc giren per mantenir nets mentre trenquen la superfície superior a aproximadament 3 cm de profunditat. Es prepara un planter llis per plantar-lo amb una sola passada.

Pas de la grada després de la sembra. Alemanya oriental, 1965.
Rascle de dents, també anomenada grada pinta.
Preparant la terra amb un tractor i una grada de discos a la dècada de 1940.

El rascle de cadenes es pot utilitzar en les pastures per escampar els fems i per trencar el material mort (palla) a l'herba. De manera similar, en el manteniment de camps esportius, sovint es fa servir un rascle de cadenes lleugera per anivellar el terra després d'un ús intensiu, per treure i suavitzar les marques de botes i les esquerdes. Usats en terra llaurada en combinació amb els altres dos tipus, els rodets rascladors de cadena romanen acumulats de terra més grans a la superfície on el clima els descompon i evita la interferència amb la germinació de les llavors.

El rascle vibratori consta de només dues barres de pues paral·leles muntades transversalment a la direcció de treball amb pues verticals rígides del rascle, similar al rascle de dents rígides. Per mitjà d'un accionament oscil·lant (accionament oscil·lant = grau oscil·lant), les dues bigues del rascle es mouen lateralment oscil·lant en sentit oposat d'uns 10 cm, cosa que significa que aquest dispositiu produeix un efecte d'enfonsament similar al d'una grada rotatòria. Les graderies vibratòries són molt més lleugeres que les graderies rotatives i són més adequades per a sòls més lleugers o terrossos de terra més petits. Els terrossos grans i enganxosos es trenquen lentament i provoquen acumulacions de terra davant de la barra de pues i, per tant, irregularitats. Quan es volen profunditats de treball més grans, sovint condueixen a munts de terra no desitjats llançats als costats i, per tant, sovint, no es poden fer servir.

Els quatre tipus de grades es poden utilitzar en una sola passada per preparar el terra per a la sembra. També és comú utilitzar qualsevol combinació de dues graderies per a una varietat de processos de cultiu. Quan el rastell proporciona un cultiu molt fi, o el terra és molt lleuger, per la qual cosa podria ser arrossegat pel vent fàcilment, sovint s'afegeix un corró com a últim del conjunt.

Les graderies poden ser de diversos tipus i pesos, segons la seva finalitat. Gairebé sempre consten d'un marc rígid que sosté discos, dents, cadenes entrellaçades o altres mitjans per moure el terra, però les grades de pues i cadenes sovint només estan sostingudes per una barra de remolc rígida a la part davantera del conjunt.

A l'hemisferi sud, els anomenats discos gegants són un tipus especialitzat de grades de discos que poden substituir una arada en un terreny accidentat on una arada d'abocadora no pot manejar tocons d'arbres i roques, i una arada de discos és massa lent ( a causa del nombre limitat de discos). Els discos gegants amb vores festonejades operen en un conjunt, o marc, al qual sovint s'hi afegeix pes amb blocs de formigó o acer per millorar la penetració de les vores tallants. Aquest tipus de cultiu sol anar seguit de la fertilització a voleigu i la sembra, en lloc de la sembra sembrada o en fileres.

Grada de potència

[modifica]
Combinació d'eines per a sembra en una sola operació. Davant del tractor: tremuja de sembradora, darrere: grada rotativa i el seu corró, fileres d'elements de sembra, i dents que rematen el cobriment de les llavors.

Un grau rotatiu té diversos jocs de dents verticals. Cada joc de pues gira sobre un eix vertical i llaura el terra horitzontalment. El resultat és que, a diferència d'una cultivadora giratòria, les capes de terra no es voltegen ni s'inverteixen, cosa que és útil per evitar que les llavors de males herbes inactives surtin a la superfície, i no hi ha talls horitzontals del terra del subsòl que puguin conduir a la formació duna capa dura.[2]

Referències històriques

[modifica]
Grada gravada en un escut alemany del segle XVI.
Grada dissenyada per ser utilitzat a mà.

A Europa, els rascles ja eren usats en l'antiguitat[3] i a l'Edat Mitjana.[4] La il·lustració més antiga coneguda d'una grada es troba a l'Escena 10 del Tapís de Bayeux del segle XI. Una referència àrab a les rastres es troba a l'obra L'agricultura nabatea (romanitzat Kitab al-Filaha al-Nabatiyya, en àrab: كتاب الفلاحة النبطية), del segle X, d'Abu Bakr Ibn Wahshiyya, on ja s'al·lega coneixement de Babilònia.

Una altra mostra històrica és la presència de grades en escuts heràldics del segle XVI. Es poden trobar encara graderies de dents de manera per a ús a braç a Polònia, a Alemanya, a Itàlia i en molts altres llocs.

Imatges de diferents tipus de grades, 1849. A la Nuova enciclopedia popolare [5]

.

Rascles de dents de fusta en una exposició a Poznan el 2018.
Desfilada d'una grada antiga a la Welfenfest de Weingarten, 2013.

Notes

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://www.sapere.it/tca/minisite/storia/atlantestorico/medioevo/id24.html
  2. Jean-Martin Fortier. "The rotary power harrow" Arxivat 2015-02-14 a Wayback Machine., FarmStart Tool Shed, February 18, 2014. Consultado el 5 de marzo de 2015. (anglès)
  3. *White, K. D. (1967), Agricultural Implements of the Roman World, Cambridge University Press, pàg. 146ff
  4. Jean Gimpel. The Medieval Machine (en inglés), p. 53. 
  5. «Nuova Enclipedia Popolare» (en italiano), 1849. [Consulta: 25 novembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]