Vés al contingut

Conclave de 1458

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1458
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ N, 12° 28′ E / 41.9°N,12.46°E / 41.9; 12.46
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps16 - 19 agost 1458 Modifica el valor a Wikidata
1455 Modifica el valor a Wikidata
1464 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau Vaticà (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitPius II Modifica el valor a Wikidata

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Mort de Calixt III

[modifica]

El papa Calixt III, primer papa de la casa Borgia, va morir el 6 d'agost de 1458.[1] Va ser severament criticat pel seu nepotisme i devoció vers els seus compatriotes de Catalunya, cosa que el va fer molt impopular entre la població romana més aviat xenòfoba. Després de la mort del papa, va sorgir una revolta oberta contra ell i alguns dels seus partidaris com el seu nebot Pere Lluís de Borja van haver de fugir de Roma.[2]

Llista de participants

[modifica]

En el moment de la mort de Calixt, hi havia 27 cardenals vius, dels quals 19 eren a Roma, però el 14 d'agost el cardenal Domenico Capranica, arxiprest del col·legi, va morir inesperadament. Hi van participar 18 dels 26 membres del col·legi:[3]

Elector Nationalitat Títol cardenalici Elevat Elevador Notes[4]
Giorgio Fieschi

(anomenat Cardenal Fieschi)

República de Gènova Bisbat suburbicari d'Òstia 1439, December 18 Papa Eugeni IV Degà del Col·legi Cardenalici; bisbe d'Albenga
Isidor de Kiev

(Cardenal of Rutènia)

Imperi Romà d'Orient Bisbe de Sabina;

administrador de Marcellino i Pietro

18 desembre 1439 Papa Eugeni IV Patriacar llatí de Constantinobla, administrador de la seu de Nicòsia
Bessarió

(Cardenal de Nicea)

Imperi de Trebisonda Bisbe de Frascati;

commendatari de XII Apostoli

18 desembre 1439 Papa Eugeni IV Titular arquebisbe de Nicea i Tebes, administrador de les seus de Mazara del Vallo i Pamplona; Cardenal-protector de l'Orde dels Basilians
Guillaume d'Estouteville, O.S.B.Cluny

(Cardinal of Rouen)

Regne de França Prevere de SS. Martino e Silvestro 18 desembre 1439 Papa Eugeni IV Arquebisbe de Rouen i administrador de la seu de Saint-Jean-de-Maurienne; Arxiprest de la Basílica de Santa Maria Major; Cardenal-protector de l'Orde dels Augustinians
Juan de Torquemada, O.P.

(Cardenal de S. Sisto)

Corona de Castella i Lleó Prevere de Santa Maria in Trastevere 18 desembre 1439 Papa Eugeni IV Administrador del suburbicarianat de Palestrina; comenadatari de Subiaco
Pietro Barbo

(Cardinal of S. Marco)

República de Venècia Prevere de S. Marco 1 juliol 1440 Papa Eugeni IV (Cardenal-nebot) Bisbe de Vicenza; Arxiprest del patriarcat del Vaticà
Antoni Cerdà i Lloscos

(Cardenal de Messina)

Corona d'Aragó Prevere de S. Lucia in Septisolio 16 febrer 1448 Papa Nicolau V Bisbe de Lleida; administrador de la seu de Giovinazzo
Latino Orsini

(Cardenal Orsini)

Estats Pontificis Prevere de SS. Giovanni e Paolo 20 desembre 1448 Papa Nicolau V Administrador de la seu de Bari; Arxiprest del patriarcat Basílica del Laterà
Alain de Coëtivy

(Cardenal d'Avinyó)

Regne de França Prevere de S. Prassede 20 desembre 1448 Papa Nicolau V Bisbe d'Avinyó i administrador de Nîmes i Dol
Filippo Calandrini

(Cardenal de Bolonya)

República de Gènova Prevere de S. Lorenzo in Lucina 20 desembre 1448 Papa Nicolau V (Cardenal-nebot) Bisbe de Bolonya
Lluís Joan del Milà i Borja

(Cardenal de Segorbe)

Corona d'Aragó Prevere de SS. IV Coronati 20 febrer 1456 Calixt III (Cardenal-nebot) Administrador de Sogorb; Legat a Bolonya
Juan de Mella

(Cardenal de Zamora)

Corona de Castella i Lleó Prevere de S. Prisca 17 desembre 1456 Calixt III Bisbe de Zamora
Giovanni Castiglione

(Cardenal de Pavia)

Ducat de Milà Prevere de S. Clemente 17 desembre 1456 Calixt III Bisbe de Pavia
Enea Silvio Piccolomini

(Cardenal de Siena)

República de Siena Prevere de S. Sabina 17 desembre 1456 Calixt III Bisbe de Siena i Warmia
Giacomo Tebaldi

(Cardenal de S. Anastasia)

Estats Pontificis Prevere de S. Anastasia 17 desembre 1456 Calixt III Arquebisbe de Nàpols; Camerlenc del Col·legi de Cardenals
Prospero Colonna

(Cardenal Colonna)

Estats Pontificis Diaca de S. Giorgio in Velabro 24 maig 1426 Papa Martí V (Cardenal-nebot) Protodiaca del col·legi cardenalici
Jaume de Portugal

(Cardenal de Portugal)

Regne de Portugal Diaca de S. Eustachio 20 febrer 1456 Calixt III Arquebisbe de Lisboa; administrador de la seu de Pafos
Roderic de Borja

(Cardenal Vicecanceller)

Corona d'Aragó Diaca de S. Nicola in Carcere;

comendatari de S. Maria in Via Lata

20 febrer 1456 Calixt III (Cardenal-nebot) Vicecanceller; Administrador de València; generalíssim de les tropes papals

Vuit electors eren italians, dos castellans, tres de la Corona d'Aragó, dos francesos, dos grecs i un portuguès. Set d'ells havien estat creats per Calixte III, sis per Eugeni IV, quatre per Nicolau V i un per Martí V.

Absents

[modifica]

Vuit cardenals no van participar en aquest conclave:[3]

Elector Nacionalitat Títol cardenal Elevat Ascensor Notes [5]
Pierre de Foix, OFM

(Cardenal de Foix)

Regne de França Bisbe d'Albano Setembre de 1414 Antipapa Joan XXIII Legat a Avinyó; administrador de les vies d'Arles, Lescar i Dax
Peter von Schaumberg

(Cardenal d'Augsburg)

Ducat de Baviera Sacerdot de S. Vitale 1439, 18 de desembre Papa Eugène IV Protecció del sagrat col·legi dels cardenals; Bisbe d'Augsburg
Dénes Szécsi

(Cardenal de Esztergom)

Regne d'Hongria Sacerdot de S. Ciriaco 1439, 18 de desembre Papa Eugène IV Arquebisbe d'Esztergom ; Canceller del Regne d'Hongria
Ludovico Trevisan

(Cardenal d'Aquileia)

República de Venècia Sacerdot de S. Lorenzo a Damaso 1440, 1 de juliol Papa Eugène IV Camerlengo de la Santa Església romana ; Patriarca d'Aquileia ; bisbe de Cava ; legat papal de les costes i de les illes mediterrànies; Comandant Suprem de la Flota Papal; abat commendatario de Montecassino
Juan Carvajal

(Cardenal de S. Angelo)

Corona de Castella i Lleó Sacerdot de Santa Llúcia a Septisolio 1446, 16 de desembre Papa Eugène IV Bisbe de Plasencia ; legat papal a Alemanya, Polònia i Hongria
Jean Rolin

(Cardenal d'Autun)

Regne de França Sacerdot de S. Stefano al Monte Celio 1448, 20 de desembre Papa Nicolás V Bisbe d'Autun
Nicholas of Cues

(Cardenal de S. Pietro in Vincoli)

Electorat del Palatinat Sacerdot de S. Pietro in Vincoli 1448, 20 de desembre Papa Nicolás V Bisbe de Brixen ; legat papal a Alemanya i Anglaterra
Richard Olivier de Longueil

(Cardenal de Coutances)

Regne de França Sacerdot [cap títol assignat] 1456, 17 de desembre Papa Callixte III Bisbe de Coutances

Dels cardenals absents quatre eren creacions d'Eugeni IV, dues de Nicolau V i una de Calixt III. Pierre de Foix va ser l'últim cardenal supervivent del Gran Cisma Occidental i va ser elevat per l'antipapa de Pisa Joan XXIII.

Entre ells hi havia tres francesos, dos alemanys, un castellà, un italià i un hongarès.

Candidats al papat

[modifica]

Les principals preocupacions en el conclave de 1458 van ser pel ràpid ascens del poder efectiu i de la influència de la monarquia francesa en els últims anys de la Guerra dels Cent Anys, que feia poc que havia acabat amb la victòria francesa. Els principals estats italians –el Regne de Nàpols, la República de Gènova i el ducat de Milà– tenien por d'un ressorgiment de l'interès francès en els assumptes italians i van intentar evitar que hi hagués un papa francès a tot preu. El candidat oficial dels milanesos va ser Domenico Capranica. La campanya per a les seves eleccions en el període preconclave va ser tan reeixida que semblava gairebé segur que seria elegit per al pontificat. Però el cardenal Capranica va morir sobtadament el 14 d'agost de 1458, dos dies abans del començament del conclave, deixant als seus partidaris en una gran confusió. Ottone de Carretto, ambaixador de Milà a Roma, va prendre la decisió ràpida i inconscient de recolzar al cardenal Enea Piccolomini i va aconseguir convèncer els Latino Orsini, un dels cardenals més influents. El principal candidat dels francesos va ser d'Estouteville. Bessarion, Torquemada i Calandrini també van ser considerats papables.[1]

El conclave

[modifica]

Divuit cardenals van entrar al conclave al Vaticà el 16 d'agost. Inicialment van subscriure a la capitulació del conclave, que obligava els elegits a continuar la croada contra l'Imperi Otomà i millorar el benestar dels cardenals més pobres.[6]

El primer escrutini va ser el 18 d'agost. Els cardenals Piccolomini i Calandrini van rebre cinc vots cadascun, mentre que cap dels altres en va obtenir més de tres.[1] En aquest moment, el cardenal francès d'Estouteville va iniciar una intensa campanya simònica per a la seva pròpia candidatura. Va prometre el càrrec de vicerector del cardenal d'Avignon i va oferir altres suborns als cardenals grecs. El 18 d'agost, a la nit, estava segur que obtindria almenys onze vots l'endemà al matí [7] Però el partit italià tampoc va perdre temps. Durant la nit, el cardenal Pietro Barbo va convidar a tots els altres cardenals italians a excepció de Prospero Colonna i els va proposar que, com que el més probable a obtenir la majoria requerida de dos terços era Piccolomini, que tots els donessin suport l'endamà.[1]

Elecció de Pius II

[modifica]

Els resultats de la segona votació del dia 19 d'agost van ser una sorpresa molt decebedora per d'Estouteville. Va rebre només sis vots: els de Coëtivy, Colonna, Bessarion, Fieschi, Torquemada i Castiglione. El cardenal Piccolomini va obtenir nou vots, de Barbo, Orsini, Calandrini, Isidore de Kíev, de Mella, de la Cerdanya, de Jaume de Portugal, del Mila i Borja, i d'Estouteville, que va dubtar a votar per si mateix, però no ho va fer en considerar que Piccolomini no era un rival seriós. Els vots de Rodrigo Borgia, Giacomo Tebaldi i Enea Piccolomini van caure en altres candidats. Després d'anunciar els resultats, el cardenal Dean va obrir el procediment habitual de l'accés. Hi va haver un llarg silenci trencat per Rodrigo Borgia que va canviar el seu vot a Piccolomini. Després, els partidaris d'Estouteville van intentar ajornar la sessió, però el cardenal Tebaldi també va canviar el seu vot a Piccolomini, que només necessitava un vot més per a sortir escollit. En aquest moment, el Cardenal Colonna es va aixecar i va cridar abans que algú el pogués contenir: "També voto pel cardenal de Siena, i el faig Papa!" La resta dels partidaris del cardenal de Rouen no van poder fer res més que canviar els seus vots, i uns pocs minuts més tard el cardenal Bessarió va felicitar a Piccolomini per les seves eleccions unànimes al pontificat.[1]

El cardenal Enea Silvio Piccolomini va acceptar el càrrec i va prendre el nom de Pius II. El 3 de setembre de 1458 va ser coronat solemnement sobre els graons de la basílica patriarcal del Vaticà pel cardenal Prospero Colonna, protodiaca de S. Giorgio a Velabro.[8]

[modifica]

El procés de l'elecció de Pius II va ser la base de la pel·lícula de 2006 The Conclave .

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]