Vés al contingut

Francisco García-Valdecasas Santamaría

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco García-Valdecasas Santamaría
Biografia
Naixement1r febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2005 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
15 juliol 1965 – 7 febrer 1969
← Santiago Alcobé i NoguerManuel Albaladejo García →
Rector de la Universitat de Barcelona
1965 – 1968
← Santiago Alcobé i NoguerManuel Albaladejo García →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic de Farmacologia i Rector de la Universitat de Barcelona
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsJulia García-Valdecasas Salgado Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé María García-Valdecasas Santamaría Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco García-Valdecasas Santamaría (Còrdova, 1910 - Barcelona, 22 de gener de 2005)[1] fou un metge andalús.[2]

Biografia

[modifica]

Es doctorà en medicina a la Universitat de Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia del futur polític Juan Negrín. Després amplià estudis a la Universitat de Göttingen, amb Hermann Rein. Treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.[2]

Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una política repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) per donar suport a la caputxinada, i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes.[3][4]

Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. A més a més, era acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1966, de la Reial Acadèmia de Farmàcia, i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el Premi Narcís Monturiol.

Era pare de la política Julia García-Valdecasas Salgado,[5] germà de José María García Valdecasas i cosí germà d'Alfonso García Valdecasas.

Obres

[modifica]

Publicacions

[modifica]
  • García-Valdecasas, Francisco. La Alimentación del hombre sano. Barcelona: [s.n.], 1947. [Conferència pronunciada el18 d'octubre a la Sessió inaugural de la Academia Deontológica]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco. La Constitucion de la materia viva: discuro leído en el aula magna de la Universidad de Barcelona el día 23 de abril. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1955. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco. Función biológica de las catecol-aminas/ discurs d'ingrés llegit a la Real Academia de Farmacia. Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona, 1961. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • García-Valdecasas, Francisco, et alt. Introducción al estudio de la enzimoterapia. Madrid: Paz Montalvo, 1957. Monografías de terapéutica general (Paz Montalvo, 4). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències

[modifica]
  1. «Muere a los 94 años Francisco García Valdecasas, ex rector de la Universitat de Barcelona». La Vanguardia, 22-01-2005.
  2. 2,0 2,1 «Francisco García-Valdecasas Santamaría». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Directe.cat. «Recordant Valdecasas», 06-02-2009. Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 29 juliol 2014].
  4. «Francisco García-Valdecasas, ex rector de la Universidad de Barcelona». El País, 24-01-2005.
  5. «Fallece Julia García Valdecasas ex ministra de Aznar». La Razón. Arxivat de l'original el 2014-07-29 [Consulta: 29 juliol 2014].

Premis i reconeixements

[modifica]

-Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Alcobé i Noguer

Rector de la Universitat de Barcelona

1965-1968
Succeït per:
Manuel Albadalejo i García