Vés al contingut

Llengües penutianes de l'Altiplà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües penutianes de l'Altiplà
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOest dels Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües penutianes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
  Extensió de les llengües penutianes de l'Altiplà abans del contacte

Penutianes de l'Altiplà (també Shahapwailutan) són una família de llengües del grup penutià parlades al nord de Califòrnia, centre-oest d'Oregon fins al nord de Washington i central-nord d'Idaho.

Divisió familiar

[modifica]

Les Penutianes de l'Altiplà consisteixen en quatre llengües:

A. Lutumi
  1. . Klamath (també anomenada Klamath-Modoc i Lutuami) (c. 2.500 parlants 1981)
B. Waiilatpuao (†)
  1. . Molala (també anomenada Molale) (extint, †)
  2. . Cayuse (extint, †)
C. Llengües shahaptianes (c. 1.400 parlants 1981)
  1. . Nez percé
  2. . Sahaptin

S'ha proposat que aquestes llengües podrien haver divergit segons el següent arbre filogenètic:

Penutià de l'Altiplà

Klamath-modoc


Waiilatpua

Molala



Cayuse



 Shahaptià 

Nez percé



Sahaptin




Història

[modifica]

La unitat filogenètica del grup shahaptin, format pel Sahaptin pròpiament dit i el Nez percé ha estat reconegut des de fa temps, i la seva unitat filogenètica sembla indubtable.

Per una altra, part des de la proposta de Sapir [1929] del penutià dels turons, diversos lingüistes han publicat abundant evidència en suport del parentiu entre el klamath (també anomenat Klamath-Modoc) i el grup sahaptià. Recentment, Berman (1996) va proveir evidència convincent per incloure al molala entre les llengües penutianes dels turons. Altres investigadors han indicat prometedores similituds entre el penutià dels turons i la família de maidu, encara que aquesta proposta no està totalment demostrada i roman a nivell d'hipòtesi pendent de confirmació.

Silverstein [1979] considera que després d'examinar l'evidència disponible de les llengües penutianes dels turons que és molt improbable que formin una unitat filogenètica ben definida, i per tant, han d'entendre's com un grup geogràfic i no com una subfamília de llengües vàlida.[1]

Característiques comunes

[modifica]

Alguns autors com Silverstein jutgen que és improbable que les llengües penutianes dels turons constitueixin una unitat filogenètica vàlida. Per la qual cosa aquesta branca ha d'entendre's abans de res com una classificació geogràfica convenient dins de la macrofamília penutiana.

Gramàtica

[modifica]

La següent és una llista comparativa dels pronoms:[2]

GLOSSA Sahaptin Molala Cayuse Klamath Lutuami
1a persona
singular
in ʔína ínin ni ni
2a persona
singular
im kíˑ nikí ʔi i
3a persona
singular
ipi níˑp nip bi hut
1a persona
plural
nun kimt námək naˑd nat
2a persona
plural
ima mkímiš ʔaˑd at
3a persona
plural
inma nimt nípik baˑd hutsa

Diverses llengües mostrwn una alternança n-/l- en l'arrel, a vegades aparentment condicionada per l'accent:

(Sahaptin) náxs 'un' / uy-láxs 'sis' (= '5 + 1')
(Nez-Percé) náqe 'un' / ʔoy-láqe 'sis' (= '5 + 1')
(Cayuse) nowi 'cinc' + na 'un' > nowína 'sis' / nowi 'cinc' + mat 'tres' > nomiwát 'vuit'

Comparació lèxica: numerals

[modifica]

Els numerals de l'1 al 10 són:[3][4]

GLOSSA Sahaptià Klamath-
Modoc
Molala Cayuse PROTO-
PENUTIÀ DE L'ALTIPLÀ
Sahaptin Nez-Percé Yakima
'1' náx̩š náqc naxš n̥a:s nga *naqs
2 napt lepít ni:pt la:p lâ'p.ka lip.lint *lip-~
*lap-
3 míta:t mitá:t míta:t ndan mát.ka mat.nint *mit-~
*mat-
4 pí.napt pí:lept píni:pt woni:p píp.a píping *pi-lip-
5 páxat páxlo páχa:t ton'ip pí.kuu tauwít
6 uy.láxs ʔoy.lá:qc ptáχninš n̥ač.ksept ná.pit.ha nowí.na *na+5
*5+na
7 uy.nápt ʔuy.né:pt túska:s lap.ksept lá.pit.ha nowi.líp *lap+5
*5+lap
8 uy.mátat ʔuy.métet paχatʼumá:t ndan.ksept mát.pit.ha nomi.wát *mat+5
*5+mat
9 k'uyc k'uyc cʼmɨst n̥ač.qʼe:ks la.kint.shi-átks tanawiashint
10 pútimt pú:timt pútɨmpt tewnʼip lák.nan miníti.t

Referències

[modifica]
  1. Silvertein, 1979, p. 679
  2. F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.90
  3. Numerals in Penutian languages (Rosenfelder's Metaverse)
  4. «Penutian Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2011-08-16. [Consulta: 8 març 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. In The encyclopædia britannica: A new survey of universal knowledge (14 ed.) (Vol. 5, pp. 138-141). London: The Encyclopædia Britannica Company, Ltd.