Nova
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Per a altres significats, vegeu «Nova (desambiguació)». |
Tipus | tipus d'objecte astronòmic fenomen astronòmic | ||
---|---|---|---|
Codi de catàleg | N | ||
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen. En un sistema binari format per una nana blanca i un estel que ha deixat la seqüència principal, es produeix transferència de matèria des d'aquesta última, a causa de la seva transformació en gegant vermella, la qual cosa implica la seva expansió i l'expulsió de les capes més externes, que són capturades gravitatòriament per la nana blanca (fenomen conegut com a acreció). El material acumulat, compost principalment per hidrogen i heli, és compactat a la superfície de la nana blanca a causa de l'intens camp gravitatori. El material assoleix progressivament temperatures més altes, a mesura que més i més material va caient cap a la superfície de l'estel, fins que, eventualment, assoleix la temperatura crítica per a la ignició de fusió nuclear. Aquesta explosió transforma grans quantitats d'hidrogen i heli en elements més pesants.
L'enorme quantitat d'energia alliberada per aquest procés produeix una emissió intensa de radiació electromagnètica i de curta durada. Aquesta emissió, que es produeix en escales de temps de dies, va donar origen al nom de nova, que en llatí significa precisament "nova": en ocórrer una nova, els astrònoms antics creien veure aparèixer una nova estrella al cel nocturn. Curiosament, el terme va ser usat per primera vegada per l'astrònom Tycho Brahe en observar no una nova sinó una supernova. Però no va ser fins a 1885 quan es van establir diferències entre les supernoves i les noves, fenòmens energètics molt més febles.
Una nana blanca pot generar múltiples noves mentre hi continuï havent material disponible per a l'acreció procedent de l'estrella companya (Per exemple, s'ha registrat cinc explosions de RS Ophiuchi: 1898, 1933, 1958, 1967 i 1985). Progressivament, aquesta pot veure esgotat el seu material, o la nana blanca pot produir una nova prou poderosa com per destruir el sistema per complet. Aquest últim cas és similar a una supernova tipus Ia. Tanmateix, les supernoves involucren processos diferents, així com energies molt superiors, per la qual cosa no haurien de ser confoses amb les noves.
De vegades hi pot haver noves visibles a simple vista. Un dels casos més recents seria el de Nova Cygni 1975. Aquesta nova va aparèixer el 29 d'agost de 1975 en la constel·lació del Cigne uns 5 graus al nord de Deneb i va assolir magnitud 2,0, quasi tan brillant com la mateixa Deneb.
Noves detectades des de 1900
[modifica]Any | Nova | Magnitud màxima |
1891 | T Aurigae | 3,8 |
1901 | GK Persei | 0,2 |
1903 | Nova Geminorum 1903 | 6 |
1905 | Nova Aquilae 1905 | 7,3 |
1910 | Nova Lacertae 1910 | 4,6 |
1912 | Nova Geminorum 1912 | 3,5 |
1918 | V603 Aquilae | -1,8 |
1919 | Nova Lyrae 1919 | 7,4 |
1919 | Nova Ophiuchi 1919 | 7,4 |
1920 | Nova Cygni 1920 | 2,0 |
1925 | RR Pictoris | 1,2 |
1934 | DQ Herculis | 1,4 |
1936 | CP Lacertae | 2,1 |
1939 | BT Monoceretis | 4,5 |
1942 | CP Puppis | 0,3 |
1943 | Nova Aquilae 1943 | 6,1 |
1950 | DK Lacertae | 5,0 |
1960 | V446 Herculis | 2,8 |
1963 | V533 Herculis | 3 |
1970 | FH Serpentis | 4 |
1975 | V1500 Cygni | 2,0 |
1975 | V373 Scuti | 6 |
1976 | NQ Vulpeculae | 6 |
1978 | V1668 Cygni | 6 |
1984 | QU Vulpeculae | 5,2 |
1986 | V842 Centauri | 4,6 |
1991 | V838 Herculis | 5,0 |
1992 | V1974 Cygni | 4,2 |
1999 | V1494 Aquilae | 5,03 |
1999 | V382 Velorum | 2,6 |