Nova nana
Una nova nana és un tipus d'estrella variable cataclísmica[1] que augmenta la seva brillantor de manera abrupta i impredictible en un factor d'entre 5 i 250 (de 2 a 6 magnituds). L'augment fins al màxim de brillantor succeeix en menys d'un dia, mentre que la disminució fins a la inactivitat té lloc durant diversos dies o setmanes.[2] L'arquetip d'aquest tipus de variables és l'estrella U Geminorum.
Característiques
[modifica]Les noves nanes consisteixen en un sistema binari proper on una de les components és una nana blanca que pren matèria de la seva companya, una subgegant de tipus espectral K o M. Són similars a les noves clàssiques en què la nana blanca sofreix esclats periòdics, però el mecanisme és diferent: mentre que en les noves clàssiques els esclats són el resultat de la fusió i detonació de l'hidrogen, la teoria actual postula que les noves nanes tenen lloc per la inestabilitat del disc d'acreció, quan el gas arriba a una temperatura crítica que provoca un canvi en la seva viscositat, produint-se un col·lapse cap a la nana blanca que allibera una gran quantitat d'energia potencial gravitatòria.[3]
Les noves nanes es distingeixen també de les noves clàssiques en què la seva lluminositat és menor i en què normalment són recurrents en un interval que va de dies a dècades.[3] La lluminositat de l'esclat augmenta amb l'interval de recurrència i amb el període orbital; recents estudis amb el Telescopi Espacial Hubble suggereixen que l'última relació pot fer que les noves nanes siguin útils com candeles estel·lars per mesurar distàncies còsmiques.[3][4]
Classificació
[modifica]Dins de les noves nanes es poden distingir els següents subtipus:[2]
- Estrelles SS Cygni, experimenten esclats ben definits amb una amplitud de 2 a 6 magnituds. Reben el seu nom per SS Cygni, el primer estel d'aquest subtipus a ser descoberta.
- Estrelles SU Ursae Majoris, que a més dels esclats normals, ocasionalment pateixen "superesclats" més brillants que la mitjana. El prototip és SU Ursae Majoris. Altres varietats de SU Ursae Majoris són les estrelles ER Ursae Majoris i les WZ Sagittae.[5]
- Estrelles Z Camelopardalis, que durant un període es detenen en una determinada brillantor per sota del seu pic. L'estrella prototípica és Z Camelopardalis.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ http://www.sai.msu.su/groups/cluster/gcvs/gcvs/iii/vartype.txt(anglès)
- ↑ 2,0 2,1 U Geminorum star. The internet Encyclopedia of Science(anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Introduction to CVs. CVnet Arxivat 2008-02-26 a Wayback Machine.(anglès)
- ↑ Spaceflight Now: "New Method of Estimated Dwarf Novae Distances", 5/30/03(anglès)
- ↑ http://www.daviddarling.info/encyclopedia/S/SU_Ursae_Majoris_star.html(anglès)