Omaha–ponca
| Umoⁿhoⁿ-Paⁿka | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 280 omaha (2000)[1] 102 ponca (2000)[2] |
| Autòcton de | Oklahoma |
| Estat | Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux llengües siouan llengües sioux occidentals dhegiha | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | oma |
| Glottolog | omah1247 |
| Ethnologue | oma |
| UNESCO | 886 |
| IETF | oma |
| Endangered languages | 1920 |
L'omaha–ponca és una llengua siouan parlada per les tribus omaha (Umoⁿhoⁿ) de Nebraska i ponca (Paⁿka) d'Oklahoma i Nebraska. Els dos dialectes tenen diferències mínimes però són considerats llengües diferents pels seus parlants.[3]
Ús i esforços de revitalització
[modifica]Actualment només hi ha 60 parlants d'omaha, i 25 parlants nadius, tots amb més de 60 anys; i un grapat de semiparlants de ponca.
La Universitat de Nebraska ofereix classes en omaha, i el seu Omaha Language Curriculum Development Project (OLCDP) proporciona materials per aprendre la llengua via internet.[4][5][6][7]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]| Labial | Dental | Alveopalatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | |||
| Oclusiva sonora | b | d | dʒ | ɡ | |
| Oclusiva sorda | pː | tː | tːʃ | kː | ʔ |
| Oclusiva aspirada | pʰ | tʰ | tʃʰ | kʰ | |
| oclusiva ejectiva | pʼ | tʼ | |||
| Fricativa sorda | z | ʒ | ɣ | ||
| Fricativa sonora | s | ʃ | x | ||
| Fricativa glotalitzada | sʼ | ʃʼ | xʼ | ||
| Aproximant | w | lᶞ | h |
Vocals
[modifica]| Vocals[8] | Anterior | Posterior |
|---|---|---|
| Anterior Oral | i | u |
| Anterior Nasal | iⁿ | |
| Mitjana Oral | e | |
| Baixa Oral | a | o |
| Baixa Nasal | aⁿ |
Morfologia
[modifica]La llengua omaha-ponca afegeix a les terminacions als seus articles determinats per assenyalar objectes inanimats, nombre i posició.[9]
| Finalització morfològica | Significat |
|---|---|
| -kʰe | Per a objecte inanimat horitzontal |
| -tʰe | Per a objecte inanimat que està de peu |
| -ðaⁿ | Per a objecte inanimat rodó |
| akʰá | Per a agent singular animat |
| -amá | Per a agent singular animat en moviment o plural |
| -tʰaⁿ | Per a pacient singular animat en posició dempeus |
| ðiⁿ | Per a pacient singular animat en moviment |
| -ma | Per a pacient plural animat en moviment |
| -ðiⁿkʰé | Per a pacient singular animat en posició assegut |
| -ðaⁿkʰá | Per a pacient plural animat en posició assegut |
Sintaxi
[modifica]La sintaxi omaha-ponca és típic d'una Llengua SOV.[10]
Notes
[modifica]- ↑ Cens dels EUA de 2000, 245 a Nebraska i 35 a Iowa
- ↑ Cens de 2000, tots a Oklahoma
- ↑ Rudin & Shea (2006) "Omaha–Ponca", in the Encyclopedia of Language and Linguistics
- ↑ Overmyer, Krystal «Omaha language classes keep culture alive». Canku Ota, 13-12-2003 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ Abourezk, Kevin «Woman travels 1,100 miles to learn Omaha language». The Lincoln Journal Star Online, 09-10-2011 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ Florio, Gwen «Culture-thief? Or help to tribe? Non-Native American Omaha language teacher stirs debate». The Buffalo Post [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ «Omaha Language Curriculum Development Project». [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ Bruce, Benjamin. "Ponca Alphabet Arxivat 2011-11-06 a Wayback Machine.." The Hello Oklahoma! Project. Web. 24 Oct. 2011.
- ↑ Finegan, Edward, and John R. Rickford. Language in the USA: Themes for the Twenty-first Century. Cambridge: Cambridge UP, 2004. Print. (page 171)
- ↑ Syntax
Referències
[modifica]- Boas, Franz. "Notes on the Ponka grammar", Congrès international des américanistes, Proceedings 2:217-37.
- Dorsey, James Owen. Omaha and Ponka Letters. Washington: Government Printing Office, 1891
- Dorsey, James Owen. The Cegiha Language. Washington: Government Printing Office. 1890
- Dorsey, Rev. J. Owen Omaha Sociology. Washington: Smithsonian, Bureau of American Ethnology, Report No. 3, 1892–1893
- List of basic references on Omaha-Ponca
Enllaços externs
[modifica]
- Omaha-Ponca Indian Language (Cegiha, Dhegiha), native-language.org
| Llengües catawba |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües sioux occidentals |
| ||||||||
 Llengües parlades a Oklahoma | |
|---|---|
alemany · alibamu∗ · anglès · arapaho · caddo · cayuga · cherokee · chickasaw · chiwere (iowa i otoe) · choctaw · comanxe · delaware · hitchiti-mikasuki · kansa · kiowa-apatxe · kiowa · koasati · apatxe mescalero-chiricahua · mesquakie (fox, kickapoo i sauk) · muskogi · osage · ottawa · pawnee · ponca · potawatomi · quapaw · Seneca · shawnee · espanyol · tonkawa · vietnamita · wichita · wyandot · xeiene · yuchi | |
Les itàliques indiquen llengües extingides ∗ indica llengües extingides a Oklahoma però parlades a altres indrets |
| Tribus històriques i presents | |
|---|---|
| Llengües actuals | |
| Reserves actuals | |
| Actuals universitats tribals | |
| Personatges històrics | Antonine Barada · Big Elk · Chief Blackbird · Joba Chamberlain · Larry EchoHawk · Logan Fontenelle · Francis La Flesche · Joseph La Flesche · Old-Lady-Grieves-the-Enemy · Petalesharo · Susan La Flesche Picotte · Red Cloud · Standing Bear · Susette La Flesche · Jim Thorpe · James Young Deer · Moses J. "Chief" Yellow Horse |
| Fets històrics | |
| Reserves històriques | |
| Comunitats històriques | |
| Llocs històrics espirituals nadius | |
| Altres llocs històrics | |
| Pobles prehistòrics | |
| Comunitats prehistòriques | |
| Altres llocs prehistòrics | Indian Cave · Indian Hill · Walker Gilmore Site · JF00-072 · Hudson-Meng Bison Kill · Woodcliff Burials · Nehawka Flint Quarries · Farwell · Blue Springs o Wonder Site · Barneston Site · Kurz Omaha Village · Patterson Site · Bosc de Fontenelle · Wolfe and Grey · Schulte · Jaciment Wiseman · Durflinger |
