Vés al contingut

Siona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSiona
Gantëya coca Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius550 Modifica el valor a Wikidata (2013 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton dePutumayo, Província de Bolívar i Província de Sucumbíos Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Equador Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Llengües tucanes
Llengües tucanes occidentals
Siona-Secoya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3snn Modifica el valor a Wikidata
Glottologsion1247 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesnn Modifica el valor a Wikidata
IETFsnn Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1752 Modifica el valor a Wikidata

El siona (també coneguda com a Bain Coca, Pioje, Pioche-Sioni, Ganteyabain, Ganteya, Ceona, Zeona, Koka, Kanú) és una llengua que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes parlada a Colòmbia i l'Equador pel poble siona. La llengua és essencialment similar al secoya, però els seus parlants són ètnicament diferents. El 2013 tenia uns 550 parlants.[1] El dialecte teteté (Eteteguaje) és extingit.[2]

Fonologia

[modifica]
Vocals

Hi ha 6 vocals orals i sis vocals nasals. Només es produeixen les vocals nasals al costat d’una consonant nasal /m/ o /n/.

Posterior Central Anterior
Tancada i ĩ ɨ ɨ̃ u ũ
Mitjana ɛ æ̃ o õ
Oberta a ã
Consonants

Hi ha dues sèries de consonants obstruents. Totes dues sovint produeixen un retard notable abans de l'aparició de la vocal següent: la sèrie 'fortis' (escrita p t č k kw s h hw) tendeix a ser aspirada, amb una transició sonora a la vocal, mentre que la sèrie 'lenis' (escritesb d g gw ’ z), opcionalment sorda, és glotalitzada, amb una transició silenciosa a la vocal, que al seu torn tendeix a ser laringelitzada. L'oclusiva glotal sorda és feble i es nota principalment en l'efecte laringelitzant que té sobre les vocals adjacents.

bilabial alveolar prepalatal velar labio-velar glotal
Oclusives sordes t̪ʰ tʃʰ kʷʰ
Oclusives sonores pˀ ~ bˀ ʈˀ ~ ɖˀ ~ ɾ kˀ ~ ɡˀ kʷˀ ~ ɡʷˀ ʔ
Fricatives s ; sˀ ~ zˀ h ; hʷ
Nasal m n
Semivocal j ~ ɲ w

/ʈˀ/ és realitzada com a [ɾ] entre vocals. /j/ és realitzada com a [ɲ] al costat de les vocals nasals.

Accent

L'accent és obligatori en totes les formes verbals, les paraules arrel i alguns sufixos. Desapareix quan la síl·laba no és el nucli d’una paraula fonològica. Alguns morfemes monosil·làbics tenen formes tant accentuades com àtones. Tot i que la posició de l'accentuació dins d'una paraula no és contrastiva, l'al·lofonia vocal i consonàntica depèn de si s’accentua una síl·laba. Les vocals accentuades inicials seguides de vocals àtones són llargues i tenen un to decreixent.

Referències

[modifica]
  1. «Vocabulary of the Language Used by the Indians in These Missions». World Digital Library. [Consulta: 23 maig 2013].
  2. Hammarström (2015) Ethnologue 16/17/18th editions: a comprehensive review: online appendices

Bibliografia

[modifica]