Siona

Siona

Gantëya coca
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	550  (2013 )
Autòcton de	Putumayo, Província de Bolívar i Província de Sucumbíos
Estat	Colòmbia i Equador
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües tucanes Llengües tucanes occidentals Siona-Secoya (en)
Codis
ISO 639-3	snn
Glottolog	sion1247
Ethnologue	snn
IETF	snn
Endangered languages	1752

El siona (també coneguda com a Bain Coca, Pioje, Pioche-Sioni, Ganteyabain, Ganteya, Ceona, Zeona, Koka, Kanú) és una llengua que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes parlada a Colòmbia i l'Equador pel poble siona. La llengua és essencialment similar al secoya, però els seus parlants són ètnicament diferents. El 2013 tenia uns 550 parlants. El dialecte teteté (Eteteguaje) és extingit.

Fonologia

Vocals

Hi ha 6 vocals orals i sis vocals nasals. Només es produeixen les vocals nasals al costat d’una consonant nasal /m/ o /n/.

	Posterior	Central	Anterior
Tancada	i ĩ	ɨ ɨ̃	u ũ
Mitjana	ɛ æ̃		o õ
Oberta		a ã

Consonants

Hi ha dues sèries de consonants obstruents. Totes dues sovint produeixen un retard notable abans de l'aparició de la vocal següent: la sèrie 'fortis' (escrita p t č k kw s h hw) tendeix a ser aspirada, amb una transició sonora a la vocal, mentre que la sèrie 'lenis' (escritesb d g gw ’ z), opcionalment sorda, és glotalitzada, amb una transició silenciosa a la vocal, que al seu torn tendeix a ser laringelitzada. L'oclusiva glotal sorda és feble i es nota principalment en l'efecte laringelitzant que té sobre les vocals adjacents.

	bilabial	alveolar	prepalatal	velar	labio-velar	glotal
Oclusives sordes	pʰ	t̪ʰ	tʃʰ	kʰ	kʷʰ
Oclusives sonores	pˀ ~ bˀ	ʈˀ ~ ɖˀ ~ ɾ		kˀ ~ ɡˀ	kʷˀ ~ ɡʷˀ	ʔ
Fricatives		s ; sˀ ~ zˀ				h ; hʷ
Nasal	m	n
Semivocal			j ~ ɲ		w

/ʈˀ/ és realitzada com a [ɾ] entre vocals. /j/ és realitzada com a [ɲ] al costat de les vocals nasals.

Accent

L'accent és obligatori en totes les formes verbals, les paraules arrel i alguns sufixos. Desapareix quan la síl·laba no és el nucli d’una paraula fonològica. Alguns morfemes monosil·làbics tenen formes tant accentuades com àtones. Tot i que la posició de l'accentuació dins d'una paraula no és contrastiva, l'al·lofonia vocal i consonàntica depèn de si s’accentua una síl·laba. Les vocals accentuades inicials seguides de vocals àtones són llargues i tenen un to decreixent.

Bibliografia

• Wheeler, Alva. 1970. Grammar of the Siona language, Colombia, South America. Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine. Ph.D. thesis. University of California. 192 p.
• World Digital Library. «Around 600 - 1699». A: Vocabulario de la lengua que usan los indios de estas misiones.