Vés al contingut

Yukpa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaYukpa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius7.500 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament del Cesar Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Llengües carib Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yup Modifica el valor a Wikidata
Glottologyukp1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyup Modifica el valor a Wikidata
UNESCO326 Modifica el valor a Wikidata
IETFyup Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages632 Modifica el valor a Wikidata

El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.

Gramàtica

[modifica]

La llengua yukpa, té deu pronoms personals. El Yukpa té dues primera persona del plural (nosaltres). epü, que s'usa quan el parlant es refereix a "tu i jo". L'altre es diu nana, quan es refereix "ell/ella i jo". El yukpa té dues tercera persona (ell, ella), el dt. o mash que es refereix a aquelles persones pròximes al parlant i el ake que es refereix als que estan a una distància llunyana. I també té tres terceres persones plural (ells/elles), el masha que són les persones que són a prop, el aksha que són les persones que a una distància llunyana i el oka que es refereix al que està repetit o que es va esmentar abans.[1]

Número
Singular Plural
Persona Primera awü: jo epü: tu i jo

nana: ell/ella i jo

Segona amo: tu amora: vostès o vosaltres/as
Tercera dt., mash: ell (proximal)

ake: ell/ella (distal)

masha: ells/elles (proximal)

aksha: ells/elles (distal)
oka: ells/elles (anafòric)

postposicions

[modifica]

El yukpa, com altres idiomes caribes, usa en general postposicions:

jenja pë këpëi
j-enja pë k-ëpëi
1p-mà per 2A1P-prendre:PASSAT
'[tu] em vas prendre de la mà'

-Bon dia = penash nekena -Bona tarda = kowanna -Bona nit = kokoshna -hola = pena

Fonologia

[modifica]

Registra 5 vocals i 10 consonants.[2]

Vocals

[modifica]
Anteriors Centrals Posteriors
Tancades ɨ o
Mitjanes e o
Obertes a

La semitancada /e/ varia lliurement amb la tancada i.[2]

Consonants

[modifica]
labial alveolar palatal velar
oclusiva p t k
nasals m n
fricativa s ʃ
africada ʧ
vibrant ɾ
aproximant w j

S'ha proposat incloure entre els fonemes yukpa l'oclusiva glotal /ʔ/, que entre alguns parlants és substituïda per la fricativa glotal /h/, però podrien interpretar-se com a realitzacions glotals o aspirades de les vocals, perquè es presenten solament al final d'una síl·laba abans de les consonant oclusives, fricatives i africada i, generalment són opcionals,[2] per exemple: "dona" = [woɾeʔpa] ~ [woɾehpa] ~ [woɾepa] "olla = [paʔʃe] ~ [pahʃe] ~ [paʃe]

L'aproximant /j/ pot realitzar-se com a africada sonora alveolar ʣ o postalvelar ʤ; l'africada sorda /ʧ/ pot realitzar-se com palatoalveolar ʨ; la labiovelar /w /pot realitzar-se com a bilabial β̞ o labidental ʋ.[2]

Accent

[modifica]

L'accent cau més sovint sobre la segona síl·laba, però pot caure en la primera.[2]

Referències

[modifica]
  1. First Observations on the Yukpa Language. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Meira, Sérgio (2003) "Primeras observaciones sobre la lengua yukpa"; Lingua Americana 7 (12): 113-138.

Enllaços externs

[modifica]