Vés al contingut

Anaparastasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAnaparastasi
Αναπαράσταση Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTheo Angelopoulos Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Theo Angelopoulos
Toula Stathopoulou
Yórgos Arvanítis Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGiorgis Samiotis
GuióTheo Angelopoulos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTasos Chalkias (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soThanassis Arvanitis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaYórgos Arvanítis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTakis Davlopoulos
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGrècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost350.000 dracmes Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0065396 FilmAffinity: 716602 Allocine: 57672 Rottentomatoes: m/reconstruction-1970 Letterboxd: the-reconstruction-1970 Allmovie: v132407 TMDB.org: 85769 Modifica el valor a Wikidata

Anaparastasi (Αναπαράσταση, la reconstrucció) és una pel·lícula dramàtica grega en blanc i negre independent del 1970 dirigida per Theo Angelópulos. És el primer llargmetratge del director. Tot i que es basa en fets reals, els transcendeix per recordar els antics mites dels Atrides i la Clitemnestra.[1]

El 1986, l'Associació de Crítics de Cinema Grecs la va nomenar la tercera millor pel·lícula grega de la història.[2]

Sinopsi

[modifica]

En un poble remot de l'Epir, una dona, Eleni assassina el seu marit Kostas, que acabava de tornar d'Alemanya, on ell havia anat a treballar, amb l'ajuda del seu amant Christos. El crim mai es mostra a la pantalla. Els protagonistes (jutges, policies, periodistes) intenten reconstruir els fets i entendre una notícia que se'ls escapa. Finalment es fa un retrat sociològic de l'Epir grec, sacsejada per la degradació econòmica, l'emigració, la repressió sexual i religiosa i la intervenció de la policia com a cos merament repressiu.

Repartiment

[modifica]
  • Toula Stathopoulou: Eleni Gousis
  • Yannis Totsikas: Ranger Hristos Gikas
  • Thanos Grammenos: Germà d'Eleni
  • Petros Hoedas: Investigador
  • Mihalis Fotopoulos: Kostas Gousis
  • Yannis Balaskas: Oficial de policia
  • Nicos Alevras: Ajudant de l'invsetigador
  • Alekos Alexiou: oficial de policia
  • Theo Angelopoulos, Christos Paliyannopoulos, Telis Samandas, Panos Papadopoulos, Adonis Lykouresis, Giorgos Arvanitis, Mersoula Kapsali: periodistes

Premis

[modifica]

Va ser guardonada com a millor pel·lícula, millor director, millor actriu secundària i millor fotografia al Festival de Cinema Grec de Tessalònica el 1970, així com a la millor pel·lícula estrangera al Festival de Hyères, Federació Internacional de Crítics de Cinema Menció especial al 21è Festival Internacional de Cinema de Berlín i al Prix Georges-Sadoul el 1971.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anaparastasi a la Filmoteca de Catalunya
  2. ↑ Makrygiannakis, Evangelos. The Films of Theo Angelopoulos: A Voyage in Time. University of Edinburgh, 2008 [Consulta: 13 agost 2022]. 

Bibliografia

[modifica]
  • Michel Demopoulos, directeur de publication, Le Cinéma grec [Greek Cinema], Paris, Centre Georges Pompidou, collection «cinéma/pluriel,» 1995, 263 pages, ISBN 2858508135. (francès)
  • Vrasidas Karalis, A History of Greek Cinema, New York, New York and London, Continuum International Publishing Group, 2012, 344 pages, ISBN 978-1-4411-9447-3.
  • Sylvie Rollet, directeur de publication (préface: Theo Angelopoulos), Théorème 9: Théo Angelopoulos au fil du temps [Theo Angelopoulos over the Course of Time], Paris, Presses Sorbonne Nouvelle, 2007, 189 pages, ISBN 978-2-87854-372-8. (francès)
  • Stéphane Sawas, «Grèce (1967–1974) – Les écrans grecs sous la dictature des colonels: la grande rupture,» [Greece (1967–1974) – Greek Screens Under the Dictatorship of the Colonels: The Great Break] dans Raphaël Muller et Thomas Wieder, directeurs de publication, Cinéma et régimes autoritaires au xxe siècle: Écrans sous influence [Cinema and Authoritarian Regimes in the Twentieth Century: Screens Under Influence], Paris, Éditions École Normale Supérieure rue d'Ulm et Presses Universitaires de France, collection «Les rencontres de Normale Sup',» 2008, 285 pages, ISBN 978-2-13-055749-4. (francès)
  • Stéphane Sawas, «Entre amnésie collective et mémoire retrouvée: La guerre civile grecque au cinéma,» [Between Collective Amnesia and Rediscovered Memory: The Greek Civil War in Cinema] dans Carola Hähnel-Mesnard, Marie Liénard-Yeterian, et Cristina Marinas, directeurs de publication, Culture et mémoire: Représentations contemporaines de la mémoire dans les espaces mémoriels, les arts du visuel, la littérature et le théâtre [Culture and Memory: Contemporary Representations of Memory in Memorial Spaces, Visual Arts, Literature and Theater], Paris, Éditions de l'École Polytechnique et Éditions Ellipses, 2008, 534 pages, ISBN 978-2-7302-1492-6. (francès)
  • Γιάννης Σολδάτος [Yannis Soldatos], Ιστορία του ελληνικού κινηματογράφου [History of Greek Cinema, tr. Istoría tou ellinikoú kinimatográfou], Β' Τόμος: 1967–1990, Αθήνα, Αιγόκερως, 2002, 383 σελίδες, ISBN 960-322-124-4. (grec)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anaparastasi&oldid=33992706»