Vés al contingut

L'udienza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'udienza
L'Audience Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Enzo Jannacci
Claudia Cardinale
Vittorio Gassman
Ugo Tognazzi
Michel Piccoli
Alain Cuny
Mario Jannilli
Daniele Dublino Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFranco Cristaldi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLuciana Vedovelli Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTeo Usuelli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Vulpiani Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
francès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma i Ciutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0067896 FilmAffinity: 122511 Allocine: 7415 Rottentomatoes: m/the-audience-ludienza Letterboxd: the-audience Allmovie: v27817 TCM: 487665 TMDB.org: 81775 Modifica el valor a Wikidata

L'udienza és una pel·lícula dramàtica franco-italiana del 1972 dirigida per Marco Ferreri, coautor de l'argument juntament amb Rafael Azcona.[1] Va participar en el 22è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2][3] Fou seleccionada entre les 100 film italiani da salvare[4]

Sinopsi

[modifica]

Amedeo és un jove tímid i incòmode del nord que va a Roma amb la ferma intenció de parlar amb el Papa, "també en el seu interès", i està disposat a fer qualsevol cosa per tenir èxit. De cap manera, però, no té intenció de revelar a ningú per què cal que parli amb el pontífex.

A causa del seu comportament estrany i potencialment perillós, Amedeo és seguit pel comissari Aureliano Díaz, que, en un intent de distreure’l de les seves intencions, li presenta una bella i comprensiva prostituta, Aiche. Aquesta última el presenta al príncep Donati, de qui és enviat de tornada al pare Amerin i després a un famós teòleg belga que li dona una esperança de poder tenir una entrevista amb el pontífex. Però no serveix de res.

Amedeo, que no entén per què un catòlic no pot conèixer el papa, tossudament continua donant voltes per diverses oficines del Vaticà demanant ser rebut, guanyant-se l'odi de Díaz per la seva tossuderia. Aleshores, Amedeo prova la targeta d'accions sensacionals per parlar amb el papa. Fins i tot arriba a enviar missatges al papa amb una mena de bufet i és internat en un convent; més tard, després d’intentar superar les barreres durant una cerimònia, és ingressat a psiquiatria.

Al final, abandonat per tothom, fins i tot per la bona Aiche, Amedeo va morir de nit sota la columnata de Sant Pere, abatut per una pneumònia. La mort d’Amedeo sembla tancar el cas i suposa un alleujament per al comissari Díaz, quan de sobte un jove truca a la porta del Vaticà: li agradaria parlar amb el papa.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ L'udienza a Cervantes Virtual
  2. ↑ «22nd Berlin International Film Festival». berlinale.de. [Consulta: 14 març 2010].
  3. ↑ L'udienza[Enllaç no actiu] al Festival de Cinema de Gent
  4. ↑ «Rete degli Spettatori».

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27udienza&oldid=32912042»