Punkaruaivita

Punkaruaivita
Fórmula química	LiTi₂(HSi₄O₁₂)(OH)₂·H₂O
Epònim	Mount Malyi Punkaruaiv (en)
Localitat tipus	Mount Malyi Punkaruaiv (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DB.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 26,68 Å; b = 8,75 Å; c = 5,24 Å; β = 91,2°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b *
Color	groc marronós a incolor
Exfoliació	perfecta en {100}
Fractura	esglaonada/en forma d'esglaó
Tenacitat	fràgil
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,60(5) g/cm³ (mesurada); 2,55 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,658(2) nβ = 1,696(2) nγ = 1,726(5)
Birefringència	δ = 0,068
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 85° (5), calculat: 82°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-018
Any d'aprovació	2008
Símbol	Pka
Referències

La punkaruaivita és un mineral de la classe dels silicats. Fou anomenada així per una de les tres localitats tipus que se li atribueixen: la muntanya Malyi Punkaruaiv de l'Oblast de Murmansk, Rússia. El mineral es troba relacionat amb la l'eliseevita, la kukisvumita i la lintisita, de la qual és l'anàleg però amb absència de sodi.

Característiques

La punkaruaivita és un silicat de fórmula química LiTi₂(HSi₄O₁₂)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Generalment es troba en forma de cristalls prismàtic ben definits; aplanats en (100) i allargats en [001] tot formant agregats radials.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la punkaruaivita pertany a «09.DB - Inosilicats amb 2 cadenes senzilles periòdiques, Si₂O₆; minerals relacionats amb el piroxens» juntament amb els següents minerals: balifolita, carfolita, ferrocarfolita, magnesiocarfolita, potassiccarfolita, vanadiocarfolita, lorenzenita, lintisita, kukisvumita, eliseevita, manganokukisvumita, vinogradovita, paravinogradovita, nchwaningita, plancheïta, shattuckita, aerinita i capranicaïta.

Formació i jaciments

El mineral presenta tres localitats tipus properes entre sí, fet que vol dir que per a determinar l'espècie mineral foren emprats espècimens procedents de diferents localitats. Aquestes localitats són: el mont Eveslogchorr (massís de Khibini), el mont Alluaiv i el mont Malyi Punkaruaiv (districte de Lovozerski); tots tres situats a l'Oblast de Murmansk.

En aquestes localitats -únics indrets on s'ha trobat el mineral-, els espèciments foren trobats en vetes de ussinguita, egirina i microclina en sienites nefelíniques. La punkaruaivita es forma com a mineral hidrotermal d'última fase per alteració de titanosilicats primerencs (al mont Punkaruaiv) i en foialites de natrolita i microclina (al mont Eveslogchorr); és considerat un mineral rar. S'associa a belovita-(Ce), chlakovita, ferronordita-(Ce), gmelenita-Ca, manganoneptunita, manganonordita-(Ce), esfalerita, ussinguita (al mont Punkaruaiv) i a belovita-(La), chivruaiïta, kuzmenkoïta-Mn, monazita-(La), murmanita, natrolita (al mont Eveslogschorr).

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservat al museu de mineralogia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg; al museu de mineralogia i geologia de l'Institut Geològic de Kola i al Centre de Ciències de l'Acadèmia Russa de la Ciència.